Vos estim

Enmig de les agres envestides que suporta la llengua hi ha gestos, moments, actituds, fets que enrobusteixen el prestigi amenaçat del català. Com l'acte que va tenir lloc dijous a la Universitat de Barcelona en què es va homenatjar el mestre de la dialectologia catalana Joan Veny amb motiu del seu 80è aniversari. Els parlaments acadèmics, carregats d'afecte i gratitud, van glossar la figura del doctor Veny i es va presentar el llibre De geolingüística i etimologia romàniques, que aplega un bon nombre d'estudis seus.

He parlat de Joan Veny i Clar en aquest mateix espai en d'altres ocasions. La intenció sempre és fer conèixer una de les grans figures de la filologia catalana, tant internacional com interior. L'altura intel·lectual de Veny li permet de relacionar l'evolució de la llengua catalana amb totes les romàniques i, de manera especial, amb l'entorn aragonès, occità, francès, castellà, sard i de diverses varietats d'Itàlia. Prestigi intern també pel seu rigor i per la sòlida escola de deixebles que ha creat. Gràcies a ells i sota el guiatge del mestre, les modalitats de tot el domini català –els diversos parlars, en expressió seva–, han guanyat en coneixement i, sobretot, en autoestima a les zones que parlen varietats no gaire estudiades fins fa ben poc.

A l'acte de l'altre dia hi havia molta saviesa per metre quadrat. El gran savi mallorquí concorda voluntats i la seva trajectòria intel·lectual és reconeguda arreu. Com van dir diversos oradors, aquell acte va ser una festa. De tant en tant, ens convé recordar que la llengua s'aferma a tots els nivells i un dels més importants es mesura per l'altura científica. Joan Veny va tancar el seu discurs amb un emotiu “Vos estim” que jo em permeto d'estendre més enllà dels presents a l'acte. Veny ha dedicat tota la vida a estimar els parlants. A tots, els d'aquí i els del costat, els d'avui i els del segle XIV. Per molts anys, mestre.