Història fabulosa d'El Punt Diari

Amic David, que passis un bon Nadal, per començar. I que l'any 2013, que es presenta tan esquerp, et sigui propici. Vés a saber si no serà el moment de treure al carrer la veritable i sorprenent història d'El Punt Diari que de tants dies ens anuncies. En èpoques de crisi cal imaginació i alegria, bon humor, mà esquerra i bones maneres. Coses que et sobren. Vaig dir un dia que fabulaves molt bé, però el corrector no em va acceptar el verb fabular. Una pena, perquè és la paraula que més s'avé a la teva original manera d'explicar les coses. Saps convertir el normal en extraordinari. Les teves històries mai deixen caps sense lligar, sempre són rodones i meravelloses. Tens el do i la generositat d'omplir els buits empipadors que ens deixa la realitat o la memòria i et sacrifiques assumint tants protagonismes com calgui per arrodonir les experiències que ens relates. Fabulós. Per ajudar-nos a superar la crisi, la general de què no s'escapa El Punt Avui, i l'específica del diari que histories, res millor que unes pàgines teves rememorant aquells anys de la naixent democràcia, quan algunes persones van decidir que calia i es podia treure un diari democràtic a Girona.

Ja n'hem pogut assaborir algun tast, a l'entrevista que et va fer l'amic Jordi Grau i als articles complementaris que publicares pocs dies més tard. Si n'he sabut de coses que desconeixia! Es veu, segons expliques amb tots els pèls i senyals que, mentre en Just i jo –dissidents del Presència episcopal–, amb els companys Domingo, Mercader, Guillamet, Martí, Bassets, Comas, Marquès, Pla i d'altres que em deixo, anàvem fent estudis, aplegant voluntats, recollint diners, fent càlculs possibilistes, visitant empreses del ram, reunint-nos al local del Patronat de Turisme, a l'Arc o a l'Aradi, coordinant els amics de Barcelona i els d'aquí, buscant local i tantes coses més... mentrestant, dic, d'amagat, els capellans del bisbat, el senyor Bonmatí i Nando Vilallonga es van posar d'acord en fer El Punt Diari. Entenc que va ser una sort que algú recordés que “la idea era d'un grup de periodistes”, entre els quals em comptes, i potser per això quan es crea la cooperativa Papirus, la mare dels ous del diari segons tinc entès (però potser m'equivoco), a la junta vam ser en Just, en Vallmajor, en Comas, en Vicente, en Mercader i jo mateix de president. Consti que la llista la trec del teu article. No sé si l'honor que m'atorgàreu va ser gràcies a les influències del bisbe, del senyor Bonmatí o teves. En tot cas, gràcies. De manera que espero el teu llibre amb candeletes. Jo havia pensat publicar una història del naixement d'El Punt Diari i en tinc moltes pàgines escrites. De moment aturo el projecte. Tinc tantes llacunes per omplir!

Repeteixo, bon Nadal i millor any nou. Per a tu i per als lectors que compartim.