El pessebre dels ximplets
Per causes que encara no se saben, les declaracions o les meres opinions d'un bisbe, més encara si es tracta del bisbe de Roma, vicari de Crist i pontífex suprem de l'Església universal, ocupen i preocupen en gran manera els qui no se'n consideren fidels, mentre que els oficialment catòlics les relativitzen bastant; es podria dir que es prenen la teologia amb més filosofia. Enguany ha causat trasbals d'ateus, entreteniment d'agnòstics i encès debat en ambients seculars la qüestió plantejada en un llibre de Benet XVI sobre la presència del bou i la mula en el moment del naixement de Jesucrist. Més enllà de l'oportunitat de fer l'acudit fàcil que és més probable trobar aquests animals en una establia que no pas que una verge estigui prenys, sorprèn l'interès pels detalls d'una pràctica devota tradicional entre persones contràries a la tradició i a la devoció. S'haurien de posar d'acord amb si mateixos, perquè si estan en contra de l'ensenyament de la religió, val més que després no s'hi emboliquin cada vegada que una cosa els fa gràcia. És com el que ha passat amb la fi del món diu que pronosticada per la civilització maia: uns que no van saber inventar la roda, ara hi ha firandants i gasetillers que ens volen fer creure que tenien un calendari que ho preveia tot. Ja ho deia Chesterton: el problema quan la gent deixen de creure en Déu, és que després s'ho creuen tot. Tornant al pessebre, el primer que se'n té notícia el va organitzar Francesc d'Assís el 1223 a Greccio, un petit poble del Lazio –és d'aquí que ve el costum, no pas dels evangelis–. Els animals hi eren, no com a homenatge a la ramaderia a Judea en temps de l'emperador Tiberi, sinó perquè sempre s'havia tingut molt present un passatge d'Isaïes (1,3) que diu: “El bou coneix el seu senyor, i l'ase, l'estable del seu amo; Israel no ho coneix, el meu poble no ho vol entendre.” Estem entrant en un terreny farcit de símbols, que ens remeten al naixement d'una religió, més que no pas al d'un infant concret, fill d'una parella amb problemes d'empadronament. Ara agafar referències disperses de gèneres diversos, com ha fet el 324, per acabar concloent que hauríem de treure el bou i la mula dels nostres pessebres, i afegir-hi els germans de Jesús –i les cunyades al fons criticant-ho tot també?– no és altra cosa que frivolitat destinada a promoure la ignorància, pecats que en aquest país no semblen tenir remissió però sí subvenció.
