En blanc

Hi ha un anunci de plana sencera en blanc aquests dies als diaris que diu en lletra petita que han volgut deixar l'anunci en blanc perquè no volen “que hi apareguin ni notícies ni opinions. Aquest temps és per a tu”. A sota de tot, en lletra un xic més grossa, hi ha escrit el nom del que paga. Fins aquí tot estaria bé, si no fos que el que paga –ai!– és un banc. Un banc diferent, és veritat, un banc modern, que deu oferir unes relacions i unes condicions diferents als seus clients, però, en definitiva, un banc. Tan altruista, doncs, com un exèrcit. I estic segur que vostès ja m'entenen. En blanc, de fet, ens hi han deixat molts bancs, encara que potser no siguin tan moderns com el de l'anunci. Potser no ens han deixat en blanc a vostès o a mi, però sí a molts dels que són com nosaltres. Pobrets! Es van encegar, els van fer cas, van signar i ara estan en blanc. O, a punt: com aquest any que comença d'aquí a dos dies. En blanc, també molts volem que estigui aquest país i ho volem per conviccions i perquè estem tips del joc brut que fan els altres. Aquells que emplenen els espais en blanc amb les seves constitucions inamovibles. De fet, cada any, en començar un any, hi ha la il·lusió de començar de cap i de nou i de poder fer bé moltes d'aquelles coses que no hem fet durant l'any que hem acabat o que hem fet malament o només a mitges. “L'any vinent serà diferent”, diem. I ho prometem perquè ho pensem. I aquells que tenim a prop fan veure que s'ho creuen, sovint no perquè s'ho creguin, sinó perquè ens estimen. I, a més, la il·lusió de veure'ns il·lusionats qui se la voldria perdre? Encara que tot plegat duri de Nadal a Sant Esteve, com si diguéssim. I és que la gent, com els països, tenim dret no tan sols a equivocar-nos sinó a rectificar, a defallir i a il·lusionar-nos tantes vegades com calgui. I no és qüestió de notícies o d'opinions, com diuen els de l'anunci, sinó del fet que tenim dret a girar full i a tornar-ho a provar. Perquè viure és també això. Un cop. I un altre cop. I un altre.