Ves quina gràcia!

Aquells columnistes de la premsa madrilenya d'abast estatal, els escrits dels quals sobre Catalunya solc transcriure perquè els lectors que no els freqüenten sàpiguen de què va el pollastre a la capital del Regne, també demostren una pregona mala fe quan toquen segons quins temes, temes que res tenen a veure ni amb la nostra llengua ni amb els nostres governants, però que igualment els retraten. Un d'ells, de qui no esmento el nom perquè em fa vergonya ètica citar-lo, es burlava, el dimecres dia 12 des de la seva secció al diari Abc, de les institucions solidàries independents, com ara el Banc dels Aliments, Càritas, Intermón Oxfam o les ONG en general. És el mateix gasetiller que fa un temps, quan la meteoròloga Mònica López va entrar a TVE provinent de TV3, va publicar un repel·lent article, sota el ja aclaridor títol El hombre del tiempo es una mujer, en què la desqualificava, com a professional i com a persona, pel sol fet de ser catalana i haver treballat en un mitjà del qual, segons ell i dirigint-se a qui el llegís “ni usted ni yo provenimos”, com si treballar a TV3 fos un delicte. Tornant al seu escrit del dia 12, el graciós col·laborador d'Abc presentava “Una lista de ONG a cuyo beneficio pueden seguir organizando cuchipandas solidarias para pasarlo pipa”. I vegin-ne uns quants: “Tiesos sin Fronteras, Separatistas sin Fronteras, Pintamonas sin Fronteras, Meapilas sin Fronteras, Gigolós sin Fronteras, Cornudos sin Fronteras, Tías Lagartas sin Fronteras o Pendones Desorejados sin Fronteras”. El periodista Gervasio Sánchez, home seriós i responsable, em feia arribar dies enrere aquest tràgic resum: 88 periodistes i 47 periodistes ciutadans assassinats. L'any més mortífer per als periodistes en els darrers 17 anys, segons el balanç anual de Reporteros sin Fronteras, una ONG que el patètic columnista no incloïa, és clar, en el seu divertit inventari.

Un altre gasetiller, aquest del diari El Mundo, que abans era un lloable escriptor i després va anar canviant de camisa, feia, arran de la matança en una escola de Newtown (Connecticut, EUA), en què van morir 20 nens, una aferrissada apologia del dret dels ciutadans a tenir armes, apel·lant a la legítima defensa
i desautoritzant les veus que clamen per evitar episodis tan sagnants, amb l'argument que qui vol matar, ho fa sense que li calguin pistoles ni fusells.