El discurs del Rei

El dia dels Innocents vaig llegir en aquest diari que la casa reial havia penjat a la seva pàgina web un discurs en què el rei Joan Carles lloava Franco. Em vaig pensar que era una innocentada, però és cert. Entre els vídeos disponibles a CasarealTV, hi ha el primer missatge nadalenc del Rei, just un mes després de la mort de Franco, en què elogia “les enormes qualitats humanes” del dictador. A Espanya està mal vist recordar que el seu monarca va ser imposat per Franco, per això està bé que ho faci ell mateix.

Juan Carlos es va legitimar com a demòcrata aquell 23-F que no ha sortit mai a la llum tot sencer. Després de mica en mica ha anat prenent un aire guinyolesc, ha esdevingut un personatge de sainet, una figura costumista dels pastorets moderns. El mateix passa amb institucions suposadament altíssimes de l'Estat, com el Tribunal Constitucional i el Defensor del Pueblo (no del Poble). Tot plegat són més supositoris embolicats amb paraules altisonants i una bandera espanyola tan rància com estrident. A hores d'ara els coneixem tant, que no ens els creiem. Ens és igual que el Rei pengi un vídeo amb trofeus de caça o que faci un elogi encès de Franco. Ens agafa ja massa lluny, desconnectats, amb un sistemàtic ja-s'ho-faran a la punta de la llengua.

Deien que el Rei havia introduït les llengües oficials a la seva web i que el missatge de Nadal es pot llegir també en català, gallec, euskara i valencià (que deu ser una llengua molt diferent de la catalana). No! Que llegeixi ell en les llengües que la casa reial qualifica de cooficials! Que parli oficialment i d'una vegada en català (o valencià), en gallec i euskara davant de tot Espanya! Però d'on no n'hi ha, no en pot rajar. Aquesta pàgina web pretesament multilingüe és una ensarronada. Canvien els epígrafs i el contingut continua sent en castellà. Ara ja no cal que ho toquin. També en això han fet tard.