Treure profit del talent
Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses. Aquesta és la definició de talent. Si els catalans volem sortir de la crisi i tirar endavant, hem de treure profit del talent. Altres països poden explotar els seus recursos naturals, però nosaltres en tenim ben pocs. Només podem utilitzar correctament i a fons el nostre talent.
De talent, en tenim tots, catalans i no catalans. Cadascú de nosaltres té una capacitat natural o adquirida –vegeu la definició– per fer alguna cosa millor que els altres. N'hi ha que en són conscients, però n'hi ha que no i s'han equivocat sovint pretenent lluir un talent que no tenen. Una societat civil es pot valorar per la capacitat que té perquè cadascun dels seus membres tingui consciència del seu talent i l'apliqui de manera eficient. El talent només es pot exercir en un marc geogràfic i d'una cultura, fruit d'una història. Per anar bé, el talent s'ha d'encaixar en l'un i en l'altra. M'explicaré.
La geografia és fonamental. Catalunya és un país mediterrani i del sud d'Europa. Aquest caràcter el configura com un país comercial –intercanvi de mercaderies, de persones i de coneixements– i com un país d'atractiu turístic. La construcció del canal de Suez, la idea d'un enginyer francès que va ser cònsol a Barcelona, ha transformat el Mediterrani, que era un cul-de-sac, en un mar obert a l'oceà Índic i en un dels principals ports d'Europa cap a l'Àsia –anada i tornada.
La geografia i la història ens configuren com un país europeu al cent per cent. No crec en la decadència europea, però en tot cas, estarem lligats al seu futur, ja que no tenim cap altra alternativa.
Som un pont també cap al continent africà, en un procés de desvetllament econòmic i democràtic molt lent, però que espero que sigui constant.
La història ha fet de nosaltres una cultura emprenedora, que vol dir que ha fet sortir el talent d'algunes generacions de catalans, ja que altrament ens hauríem mort de gana. Després de ser “la fàbrica d'Espanya”, durant el segle XIX, per una industrialització que ningú més va fer a l'Estat, vingueren unes llargues dictadures i uns temps trasbalsats al segle XX, que podrien haver aturat el procés. La prova de foc la tinguérem el 1986, quan es produí l'entrada a la Comunitat Econòmica Europea, que serà la Unió Europea al cap d'uns anys. Catalunya havia creat una indústria, preferentment tèxtil, que ens havia donat bon resultat per a una Espanya pobra i comercialment aïllada. De cop, ens trobàrem amb un mercat obert i competitiu, que va fer desaparèixer en pocs anys una indústria tradicional. I ens en vam sortir. La indústria tèxtil s'ha transformat en una indústria manufacturera extraordinàriament diversificada, amb productes d'alt valor afegit, que es ven majoritàriament a la resta del món.
Treure profit del talent és el primer motiu d'esperança per a l'any 2013.
