2015

Mentre no es demostri el contrari, Catalunya forma part de l'Estat espanyol i, tant per mantenir-s'hi com per sortir-ne, estaria bé que aprenguéssim a estudiar l'entorn en què ens movem; és a dir, la paret i les escletxes. Sovint, és l'Estat qui ens estudia (i ens coneix) a nosaltres, mentre que nosaltres obviem (o ignorem) l'Estat. Fins i tot en el cas extrem d'un presoner que volgués passar la condemna a la presó, el primer pas seria conèixer el reglament penitenciari i les formes d'obtenir beneficis penitenciaris, per tal de fer l'estada entre reixes al màxim d'agradable; i en el cas de voler escapar-se de la presó, el primer pas seria estudiar a fons les mesures de seguretat del centre penitenciari, per tal de fer un pla de fugida amb les màximes garanties d'èxit. Diguem que, de la mateixa manera que la presó estudia com controlar el pres, el pres ha d'estudiar i controlar la presó.

Òbviament, l'estada de Catalunya a l'Estat espanyol no té a veure amb l'estada d'un reclús a la presó, perquè Catalunya no ha comès cap delicte, ni l'Estat espanyol és un carceller. Tanmateix, de la mateixa manera que hi ha reclusos que ho són de manera injusta i, al cap dels anys, quan es reobre el cas, recuperen la llibertat, Catalunya forma part de l'Estat espanyol en espera que una reinterpretació de la legislació i una sentència judicial positiva li retornin la sobirania. En aquests casos, per passar de la privació de llibertat a la llibertat mateixa, no és necessari canviar les regles del joc: només cal sotmetre-les al bon sentit democràtic. Perquè les regles del joc són l'efecte i no la causa de la democràcia.

Si no volem formar part de l'Estat espanyol (o no en volem formar part com fins ara), no en tenim prou sabent què podem fer nosaltres, sinó, sobretot, hem de saber què poden fer (o, millor, què faran) ells. No en tenim prou sabent que ells són “la paret”, hem de saber-ne les escletxes. Així, no en tenim prou dient que el 2014 nosaltres farem una consulta, sinó que hem de saber que el 2015 ells faran unes eleccions. Per molt ràpid que avancem en el procés, la nostra agenda de la consulta toparà amb la seva agenda d'eleccions, i ens hauríem de preguntar què ens interessa o què ens perjudica: majoria absoluta del PP? Del PSOE? Necessitat de CiU, o d'ERC, o de CiU més ERC per formar govern a Espanya?

Necessitem una estratègia per al 2014, però també una per al 2015. I una estratègia per quan l'intent de “modificar la Constitució” tapi, mediàticament, l'intent del dret a decidir.