Els homes no poden ser si no són lliures

Ahir va començar oficialment l'Any Espriu, per commemorar el centenari del naixement del poeta, per difondre l'obra i la seva figura. Autor d'una poesia cívica i moral que ha esdevingut companya de viatge de la majoria de proclames de país dels darrers cinquanta anys, un dels grans encerts dels promotors de l'Any Espriu és la Frase del Dia, que divulgarà quotidianament una citació de la seva obra explicitada en qualsevol gènere, fins i tot en entrevistes i cartes. En la columna vertebral de la identitat catalana, frases com la que titula aquest article o la que enuncia el centenari, “ens mantindrem per sempre més fidels al servei d'aquest poble”, formen part de l'imaginari col·lectiu del poble català, de la seva ànima, del seu cor, del moll de l'os d'una consciència forjada al llarg de segles. Quan aquests dies hem d'escoltar les animalades i els exabruptes que sorgeixen des de l'espanyolitat més rància, una píndola diària d'Espriu és el millor antídot, el millor remei per reafirmar-nos en la nostra identitat com a poble que vol poder viure en llibertat. La vigència dels seus textos és inqüestionable i la càrrega política que se'n desprèn, també. En el seu moment, Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat van contribuir a popularitzar el seu teatre, i Raimon va cantar la seva poesia, com també ho van fer un bon grapat de cantautors i grups com ara Jaume Arnella, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, l'Orquestra Plateria i Marina Rossell. Un dels objectius de l'Any Espriu és la promoció de noves músiques i concerts a càrrec de destacats artistes i grups que, abans i ara, cantin els textos d'Espriu, a més de la celebració d'espectacles i l'edició de les seves lletres musicades. L'Any Espriu abraça un cartell d'activitats molt ambiciós, tot i que la seva execució dependrà, en part, de les disponibilitats pressupostàries. Exposicions diverses, la incorporació del seu teatre a les programacions dels teatres públics o publicacions editorials, entre les quals destaca la biografia que ha escrit Agustí Pons, confirmen l'ambició d'aquesta efemèride que ha de servir per recuperar la vigència d'aquest narrador potent, carregat de simbolisme, que va deixar dit: “Escolta,
Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.”