Alta Vergonya Espanyola

Fa vint anys, vint anys, que va entrar en servei la primera línia d'alta velocitat a l'Estat espanyol. Era el 1992, i no va ser precisament coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics, sinó amb l'Expo de Sevilla. Hem hagut d'esperar tot aquest temps i finalment el que des de Catalunya s'havia considerat una prioritat: la connexió de Barcelona amb París, de Catalunya amb Europa, serà una realitat a partir de la setmana que ve. Abans que el tram Barcelona - Girona han entrat en servei milers i milers de quilòmetres d'alta velocitat arreu de la Península, una mostra que les prioritats catalanes estan als antípodes de les prioritats dels diferents governs que han ocupat en els últims trenta anys La Moncloa, tant els socialistes com els populars.

Ja l'any 1986 que l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, confiava que l'alta velocitat uniria Barcelona amb França el 1992. Però no va ser possible. La promesa del PSOE va ser el 1995, i a partir d'aquí la cosa es va anar eternitzant de tal manera, que cada cop que un ministre d'Obres Públiques o Foment obria la boca per donar una data, tothom ja donava per fet que no podria ser.

Ara va de debò. La línia ja ha passat el període de proves, els bitllets ja estan a la venda, i si no hi ha canvis d'última hora, dimarts que ve ja hi circularà el primer tren de passatgers. Això sí, l'estació de Girona estarà a punt d'un pèl, i la de la Sagrera, a Barcelona, en té almenys per tres anys abans d'estar operativa plenament... Els primers a reclamar l'alta velocitat hem estat gairebé dels últims. D'això se'n diu Alta Vergonya Espanyola.