L'aposta de Pascal

En una discussió sobre l'existència de Déu, Blaise Pascal va argumentar que era una qüestió d'atzar. L'anomenada aposta de Pascal partia del raonament del fet que, encara que no se sabés si Déu existeix, allò més racional era apostar-hi, ja que el guany que representaria la seva existència seria tan gran que hauria valgut la pena haver pres la decisió. Mentre veia La noche oscura, de Kathryn Bigelow, sobre la persecució i mort d'Ussama ben Laden, he pensat en l'aposta de Pascal. Ja sé que no hi té gaire a veure, però ens aclareix el problema de què passa amb determinats fets mediàtics quan els mitjans o la classe política hi aposta com un fet d'atzar.

En la fascinant pel·lícula de Bigelow, un agent de la CIA obté una pista en una confessió sota tortura. La pista és molt feble i poc creïble donada les circumstàncies en què va ser obtinguda, però la dona hi creu i l'admet com una qüestió de fe. La pista s'esvaeix i es perd, però en un moment determinat retorna i porta l'agent a seguir el suposat correu d'Ussama ben Laden fins a una fortificació a Abbottabad, al Pakistan. Les proves són febles, però en un moment determinat el govern dels EUA ha de prendre una decisió. El film reconstrueix una reunió entre els alts dignataris de la CIA i el govern americà per veure quina mesura adopten. Els dignataris consideren que el percentatge de possible veritat és baix, no arriba al 50%, però decideixen apostar-hi amb la consciència que no poden caure en el mateix error en què ho van fer quan van anunciar que havien envaït l'Iraq per trobar-hi armes de destrucció massiva. L'aposta d'anar a capturar Ben Laden acaba essent com la de Pascal. Si al final es perd, haurà estat un error fàcil de silenciar. Si es guanya, l'administració Obama tindrà la possibilitat de tancar amb èxit un relat que va esclatar l'11 de setembre del 2001 i que havia de funcionar com una història exemplar de venjança.

El 2 de maig del 2011, els mitjans d'informació van anunciar al món que les tropes d'elit havien trobat el refugi de Ben Laden i l'havien assassinat. La imatge televisiva dels fets va ser la de Hillary Clinton, Barak Obama i els seus secretaris mirant amb frisança un vídeo on suposadament s'atrapava Ben Laden. Mai va ser visible el contraplà. Kathryn Bigelow s'atreveix a reconstruir aquest contraplà, però deixa clar que allò important no va consistir a capturar el cervell d'Al-Qaida, sinó a jugar a l'atzar. Calia apostar-hi, igual que Pascal, amb la garantia de perdre-hi poca cosa i de guanyar-hi molt.