Què he dit malament?

Vaig coincidir a RAC1 amb la directora de Cavall Fort, Mercè Canela. En el transcurs de l'entrevista, Canela va dir que la conjuntura actual remet als objectius de 1961, quan enfortir el català era un tasca urgent. Cavall Fort ho ha fet amb excel·lència. El lingüista Albert Jané va ser-ne director durant una pila d'anys i va posar els cinc sentits a fixar un model de llengua genuïna, planera, rica, correcta sense que la mà del corrector desvirtués la naturalitat. És una posició sensata entre els que diuen que la llengua pertany al poble i no hi ha més realitat lingüística que la del carrer, i els elitistes que consideren que el poble fa malbé la llengua i només l'autoritat acadèmica garanteix la genuïnitat i la correcció. La dialèctica entre descurança i interdicció és comuna a totes les llengües, però aquí es planteja amb el dramatisme de la supervivència de l'idioma.

Sóc contrari a les actituds que censuren sistemàticament la parla col·loquial. M'estimo més induir a la millora i a la neteja amb esperit positiu que sembrar complexos de culpabilitat entre els parlants. Sóc més exigent, en canvi, amb les persones que tenen el privilegi d'expressar-se a través dels mitjans, que és on avui es cou la llengua real. També a RAC1 he coincidit en diverses ocasions amb el president Jordi Pujol. Una vegada, en acabar l'entrevista que li havia fet Jordi Basté, em va preguntar amb certa vehemència: “Què he dit malament?” Em va sorprendre el propòsit d'esmena d'una persona que té un bon domini de la llengua. També em va preguntar: “Vostè creu que la gent sap què vol dir xaragall?” És una paraula que fa servir molt per la imatge (és el regueró que forma l'aigua de la pluja en un terreny inclinat), però li vaig respondre que avui no és gaire coneguda. La reacció de Jordi Pujol va ser la contrària d'allò que és més habitual. Va dir: “Doncs l'he de fer servir més.” Justa la fusta.