Broggi

Avui fa una setmana que moria el doctor Moisès Broggi Vallès. Ja sé que aquests dies se n'ha escrit molt, d'ell, i per això els vull aconsellar que ara vagin a la font: el millor homenatge que li poden fer, si així ho volen, és llegir les seves memòries o alguns dels llibres posteriors en què queden resumits els seus pensaments humanistes.

Són llibres que contenen pàgines de gran amenitat. Comprovaran que tot el que es diu aquests dies sobre el doctor Broggi no són tòpics per quedar bé ni per sortir del pas, sinó que respon a la realitat.

Anava a escriure fidelment, però tots els adjectius amb què es vulgui definir-lo quedaran curts i no li faran justícia. El doctor Broggi era el que s'aproxima més a la idea que, almenys jo, tinc de la persona renaixentista, amb múltiples interessos i una curiositat inacabable i que, alhora, considera que res del que és humà li pot ser aliè. Per això sempre era al costat de les bones causes, una de les quals era i és la llibertat del nostre país.

El doctor Broggi sempre em va rebre bé al seu domicili del carrer Putxet de Barcelona, que de fet era la casa del jardiner de la mansió familiar. El seu despatx era curull de llibres de temàtica variada. En una paret hi havia penjat, al costat de reconeixements i distincions, el seu títol de doctor en medicina i cirurgia, concedit pel president de la República espanyola.

Sovint es parla a tort i a dret de la cultura de l'esforç. Però de res no serveix aquest esforç si no té una bona finalitat: només llavors es transforma en virtut. A això, exactament, va dedicar el doctor Broggi la seva vida.