Al paradís

La quantitat de gent que la nit de Cap d'Any va ser evacuada del macroprostíbul de la Jonquera ens recorda que la solitud també és un dels sentiments humans més estesos durant aquestes dates i que, d'ençà que el món és món, l'ofici més antic n'ha estat un antídot eficaç. Bandejada de les carreteres i condemnada a la desregulació, la prostitució continua essent, ens agradi o no, el refugi de molts nàufrags de l'amor. Ara, el tèrbol assetjament explosiu de què és objecte aquest local ha servit per posar davant les càmeres el testimoni d'una clientela nova. Les cases de barrets han deixat de ser boirosos locals freqüentats per senyors panxuts que ranejaven l'ancianitat per esdevenir temples de plaer on troben diversió franges d'edat més tendres. La joventut és el principal consumidor del sexe de pagament i té dret a buscar els seus paradisos carnals sempre que aquests siguin legals. De l'autoritat administrativa només cal esperar que també garanteixi que són segurs. Encara que aquesta sigui una activitat que molts voldrien tenir sempre amagada sota la catifa, arraconada però consentida per si de cas s'ha de menester, l'evolució dels locals i la massificació de la clientela exigeixen regles fermes. Fa temps que l'autoregulació no funciona, i aquest buit legal només ha servit per obrir pas a les màfies del sector, disposades a treure suc del tràfic de persones i de la distribució de substàncies il·legals que sovint orbita al seu voltant. Però aquest és un tema que excedeix l'àmbit estrictament policial. La llei s'ha d'aplicar amb el mateix rigor emprat en altres locals de gran capacitat, perquè encara podria passar que, durant una d'aquestes amenaces de bomba que darrerament sovintegen, tornem a veure imatges de gent aixafada mentre busca una via per escapar-se.