La millor mentida del món

Escric això dissabte, acabat de tornar de la plaça del barri del Farró, on l'associació de veïns ha fet tots els preparatius per rebre el patge que recollirà les cartes dels nens als Reis Mags d'Orient. Els admiro, els Reis i també els de l'associació de veïns. Aquests ja fa dies que van organitzar la recollida de joguines perquè cap nen es quedés sense regals i ara fa un moment es cuidaven que tot anés bé en la visita de l'emissari reial. El meu veí Xesco, a més, s'ha ofert a fer un cremat de rom, la seva especialitat a totes les festes, perquè els grans tinguin encara de més bon passar aquesta estona. Els admiro, repeteixo, encara que només sigui perquè jo no tinc aquesta voluntat de treballar desinteressadament per la col·lectivitat, i sobretot per com han dinamitzat la vida al barri. Com a molt, l'únic que em veig amb cor de fer és explicar el que fan ells.

Deixeu-m'ho dir també: això dels Reis Mags és un dels millors invents de la història de la humanitat. Generació rere generació, hi ha cada any una cosa invariable: els ulls i les cares dels nens seduïts per la màgia de Ses Majestats. Algú és capaç d'imaginar algun artefacte de creació massiva d'il·lusió que pugui superar aquest (deixant al marge els equivalents en altres cultures del món)? Jo, no. I que no me'l toquin. M'esfereeix sentir a parlar de denominacions alternatives del tipus Savis d'Orient. Es comença canviant-ne el nom i s'acabarà dient que no s'ha d'enganyar els nens ni afavorir el consumisme. I, consegüentment, es trencarà la màgia i s'esvairà la il·lusió més pura que existeix. Què volen que els digui, a mi m'agraden totes les festes de Nadal. Hi ha anys que m'ho passo més bé que altres, perquè hi ha anys en què uns o altres estem més bé que altres anys. Però és impagable tenir la sort de passar-ho amb la família, ja sigui per compartir l'alegria o per rebre'n el confort quan cal. En fi, em penso que em faig gran perquè repeteixo el mateix cada any. Ho sento si els he sermonejat, però tenia ganes de dir el que he dit, que és també un senyal de fer-se gran. Això sí, ara deixeu-me una estona tranquil, que haig d'anar a jugar amb els regals dels Reis.