Conte de Nadal

El Peret Titella vivia del noble treball del contraban. I no se'n feia plaga perquè un canonge de Solsona, d'allò més savi, li havia dit que les fronteres eren un tripijoc dels manaies dels governs.

Deia que els de Barcelona estaven sonats i que no podien raonar amb tant de soroll. Un cop que va veure el mar de lluny, li van dir que era aigua salada, va respondre que no li prenguessin el pèl.

La picaresca hauria dit que era “el tonto del pueblo”. Però el nostre home poc tenia de tanoca, ves qui el guanyava a la botifarra, un joc tan científic com aquell dels anglesos.

Vivia sol a cal Titella, una casa de sostre baix, porta estreta, escala de mal pujar, llit glaçat i poela calenta. No era un solitari rabiüt, es tractava amb tothom i un cop que no va comparèixer a l'hora de la botifarra dos minyons del poble li van entrar per la finestra per comprovar que s'havia adormit com un angelet per un petricó de massa de vi.

Gent com ell té uns sentiments tan endins i amagats que sembla que no en tinguin i així ningú no va saber que allà a les joveneses li feia el ple la mossa de cal Tirabuixons, que potser s'hi hauria avingut, però el cas és que ell no va gosar recitar-li la dècima.

Va trigar a descobrir que el diari engegava alguna gallofa, d'aquí que es llegia i rellegia un volum del Patufet, gairebé centenari. I ja està tot dit. Per més esverar els menjacapellans, mestre Peret era de missa cada diumenge i de rosari cada vespre, però va tenir una topada amb el de dalt, no sé ben bé per què. No va explicar-ho mai, però el cas és que ara passava rosari sense dir-hi parenostre i només amb avemaries dient-se que un pot renyir amb l'amo però mai amb la mestressa.

Va passar un Nadal de pocs torrons, va passar Reis sense Reis. I ves que tal dia com avui se li va acudir d'entrar a l'església, era a les fosques i hi feia fred. Encara hi havia el pessebre buit, però tenia ganes de veure aquell nen Jesús i es va aturar cridant:

–On m'heu fotut el nano.

Una veu que sortia calenta de la fosca li va respondre:

–Peret, sóc amb tu. Cada dia és Nadal.