Crisi? Segur?

En són molts, els economistes crítics amb la visió de la crisi. Molts, els intel·lectuals i activistes que fa mesos que posen el crit al cel quan senten com l'establishment prova de justificar l'actual situació socioeconòmica a Europa. Crac bancari i forat negre immoral, degudament tapat amb les nostres misèries: endeutament astronòmic i inassumible per part dels qui ens administren o administraven; curses sense escrúpols d'aquelles anomenades potències emergents que desplacen del mercat llocs de treball mínimament dignes...

De pobresa al món n'hi ha hagut tota la vida, ha estat una xacra que matava i continua matant de fam milions de persones, mantenia i cronifica abismes indecents entre rics i pobres a molts països de Llatinoamèrica o Àsia. I aquest moment històric, de suposada crisi econòmica profunda, està traient-se definitivament la màscara, per mostrar-se certament com una crisi de valors i una estafa per a la majoria de mortals.

I sinó que algun tauró m'expliqui dades reals que facilita el Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona amb dades de 2011. Diuen que si prenem com a índex de renda familiar el número 100, als extrems de la ciutat hi figuren la renda a Can Peguera (34) i, a l'altra punta, la de Pedralbes (241). Ara fa 5 anys la xifra es distribuïa d'una altra manera: Pedralbes 194 i Can Peguera de 52. Pobres més pobres, i rics més rics. Crisi? Per a qui? Qui la provoca i per a què? I qui l'està patint?

M'esgarrifa sentir professors d'ESADE que preveuen caigudes de l'ocupació a curt termini, i pensar que l'anàlisi no és capaç de fer propostes realistes i necessàries per trencar les tendències. O és que els qui les proposen, també les imposen? I el que volen és fer-nos creure que és inviable el model de justícia social amb un veritable estat del benestar, per acabar confegint un món on la bretxa entre rics i pobres sigui la que marqui de quin cantó de la vida ens toca viure?