Llibreries

El tancament de la llibreria Catalònia fa mal. Ens fa mal als clients, que perdem una passejada regular, remenar les estanteries, trobar allò que estem buscant. Però crec que fa mal també a la ciutat i la cultura. Barcelona hauria de poder sostenir una nau capitana com és aquesta, amb una història senyera. Que una llibreria tan simbòlica i bona com ha estat la Catalònia haja de tancar les portes és un senyal terrible. I que siga substituïda per una multinacional del fast food és un escarni. Ho haurem d'assumir, però: si els números no ixen poca cosa s'hi pot fer. Però dol i fa molt mal. Com va doldre el tancament d'Ona o el d'Ancora y Delfín, per dir-ne només dues.

Dol i fa mal encara més perquè aquest tancament esdevé un símbol de les dificultats de les llibreries catalanes independents. Unes institucions aquestes, unes empreses, que cal recordar que van jugar un paper essencial en la creació de la potent societat civil del país, d'Alacant a Perpinyà, però que el país ara pel que es veu no les sap mantenir. O no pot. O una barreja de les dues coses.

La qüestió, però, és que espais com aquests han d'existir i són necessaris. No sé si estem parlant de les llibreries, com les hem entès fins ara. Perquè no parle només ja de llibres. Parle d'això que els americans en diuen ‘tercers espais', indrets, cases, llocs, oberts a les arts però amb ofertes múltiples i que són fonamentals per a reforçar territorialment la cultura, qualsevol cultura del món. Per a fer-la capil·lar al territori que li pertany. Si desapareixen on comprarem llibres, o discos, on trobarem informació sobre la cultura catalana, on dialogarem sobre èxits i fracassos?

Les ciutats grans i mitjanes necessiten aquests espais en qualsevol país del món avui. Però per a la cultura catalana, sotmesa encara a la diglòssia envers l'espanyol i el francès, aquests indrets són simplement intocables. Sagrats. I per tant hauríem de fer tots, cadascú des de la nostra responsabilitat quotidiana, una reflexió per a entendre com podem mantenir-les i encara fer-les créixer. Perquè no només està en joc el negoci d'unes persones. No ens enganyem...