Un espectacle dolent
Conec persones que s'han dedicat en cos i ànima a la l'activitat política perdent-hi diners, la salut i, en alguns casos, havent d'abandonar la família i els amics. Homes i dones honestos que fan un bon servei a la societat i que l'única cosa que persegueixen és millorar amb les seves aportacions l'estat del benestar ciutadà. Lluny d'aquestes persones honestes, i sense intenció de voler generalitzar la corrupció ni cometre la injustícia de posar-ho tot al mateix sac, són molts els afers protagonitzats per persones que esdevenen un trist espectacle i provoquen una pèrdua de confiança en la política. Allò que s'hauria de generalitzar en aquests moments és una mena de reflexió pública per impedir que pugui ésser tan fàcil posar la mà al calaix i que no passi res. Quelcom passa quan convivim en un estat en què, entre d'altres, l'expresident dels empresaris, Díaz Ferran, de la CEOE, és a la presó, i un membre de la família reial té moltes possibilitats d'haver-hi d'anar. No té sentit que en aquest país encara no s'hagi tret l'aigua clara del finançament dels partits polítics. Manca una llei clara i, tal com diuen els experts, una profunda aplicació de l'actual llei de finançament dels partits polítics. No pot ser que encara hi hagi dubtes en el cas Gürtel, sobre els afers de l'Ajuntament de Sabadell, que afecten el seu alcalde, en l'afer de les ITV –en el qual hi ha el nom del secretari general de CDC, Oriol Pujol– o sobre l'aparcat cas Palau –que tot apunta que ressorgirà aquest mes de gener o febrer–, i dubtes sobre responsabilitats en el també oblidat fins fa pocs dies i liquidat en el temps cas Pallerols –que ara només servirà per incrementar la desconfiança de l'opinió pública respecte la lluita en contra de la corrupció política–. Val a dir que no és habitual en la història política que un partit admeti la seva implicació i liquidi el deute en un cas de corrupció. Malgrat que llavors sigui difícil als seus dirigents fer rodolar caps dins la formació o bé acceptar alguna dimissió. En aquest cas caldrà veure fins on arriba la protecció dels socis d'Unió Democràtica. CDC, i fins on arriben les ganes d'engegar ventiladors en contra dels partits de l'oposició, i aquests en contra dels adversaris polítics que ara són al govern. L'OCDE denuncia en el seu informe trimestral que l'Estat espanyol continua sent un dels països més corruptes d'Europa, on el tràfic d'influències està a l'ordre del dia i on continua circulant el diner negre. Davant d'aquest panorama, com es pot donar confiança a una ciutadania que respecta les presumpcions d'innocència i creu que fins que no es demostri el contrari tothom és innocent? Davant de totes les precaucions, la ciutadania contempla com mai passa res que sigui exemplar i que serveixi per limitar l'accés al calaix públic...
