La CUP i l'estabilitat de Mas
Durant aquesta legislatura les lògiques polítiques al Parlament de Catalunya seran molt complexes. Per aquest motiu és probable que sorgeixin mecanismes de reequilibri insospitats. En aquest sentit, molta atenció a la CUP, que malgrat el seu reduït nombre de diputats pot resultar una formació clau per a l'estabilitat del govern d'Artur Mas. No és que hi hagi arguments per pensar que el govern de Mas, en un rapte contra natura, se senti posseït per posar-se la indumentària de combat que tant abomina la senyora De Gispert i travessi a l'altre costat de les barricades. Tampoc no cal preveure que, en ple ball parlamentari, la CUP faci una contorsió de 180 graus i que, en el procés, hi deixi la cintura política. Res no fa pensar en això. Més aviat estaríem parlant d'un mutualisme perfectament racionalitzable.
D'una banda la CUP, en la mesura que manté una postura de fermesa radical exclusiva, en la mesura que –a diferència de gairebé totes les altres formacions polítiques– encara no està connotada per una pràctica institucional, en la mesura que articula millor que cap altre segment ideològic el binomi entre qüestió nacional i qüestió social, i en la mesura que permet la penetració del sobiranisme en zones poc receptives a aquest discurs, és un preuat objecte de desig polític i al mateix temps manifesta un poder de regència ideològica que va més enllà dels seus tres diputats efectius. Per la seva banda, el govern de Mas necessita no només la mà estesa de la CUP amb relació a les qüestions de país, sinó que també necessita la crítica ferotge (i institucionalment i moralment respectuosa) de la CUP.
Es tracta justament de les línies de força que David Fernández va subratllar en el seu rigorós parlament durant el debat d'investidura. Qualsevol possible gir del govern de Mas en matèria social (d'oposició a les demandes de reducció de dèficit o de creació d'una hisenda pròpia), necessita, negre sobre blanc, la pressió ideològica de la CUP. Qualsevol intent de fer visible que la qüestió nacional no és una tècnica onanista sinó també un cercle concèntric de la qüestió social, passa, tot i que no de manera exclusiva, per la CUP. La intransferible qualitat ideològica que presenta la CUP ha fet que aquest moviment es col·loqués en el mapa. És una bona notícia per a la renovació i la pluralitat del sobiranisme. I potser és també una gran notícia per a Mas.
