ara torno
Una història tristíssima
La reacció del gerent de l'hospital Gregorio Marañón de Madrid va ser ràpida, humil i dolorosa. Digna. Aquell home no tenia més remei que estar a l'altura de les circumstàncies (cosa poc habitual) qualificant la mort del petit Rayan d'«error terrorífic», perquè sabia que era el punt culminant a una història tristíssima. Posem que comença el 2004, quan el pare de Dalilah, que havia vingut a Catalunya sol a treballar, mor d'accident laboral. Dalilah, de 17 anys, es casa el 2007 amb Mohammed, de 19, i es traslladen a Moratalaz, a casa de la mare d'ell. Ja aquest any, Dalilah no treballava i Mohammed estava a l'atur. Esperen un fill i, a pesar de la seva complicada situació, estan molt il·lusionats. Amb l'embaràs força avançat, a principi de juny, Dalilah es queixa de febre, mal de cap i dolor a les articulacions i a la gola quan empassava saliva. Decideix anar a urgències de l'Hospital Gregorio Marañón. Li diagnostiquen una infecció a les vies respiratòries i atribueixen el seu mal d'esquena a l'embaràs, i li prescriuen un tractament. Al cap de dos dies no millora. Torna anar a urgències, aquesta vegada a l'Hospital de Fuenlabrada, on li confirmen el diagnòstic. Dos dies després, ha de tornar anar al Gregorio Marañón. Li tornen a donar l'alta després de diagnosticar-li asma i donar-li un nou tractament. Al cap d'unes hores ha de tornar a urgències perquè li costa respirar i empitjora per moments. La ingressen a l'UCI. Després d'altres diagnòstics, l'endemà dóna positiu de la grip nova. El seu cas la fa famosa perquè és el primer cas greu a Espanya. Al cap de dues setmanes, el dia del seu vintè aniversari, li practiquen una cesària. El nadó prematur, Rayan, se salva. Ella mor l'endemà. Una setmana després, mentre el pare és al Marroc a l'enterrament de la mare, es confirma que el nadó no té la grip. El pare va tornar diumenge de la setmana passada i el va anar a veure. Estava bé. L'endemà arribava l'àvia Aziza, la mare de Dalilah, per fer-se càrrec de Rayan. Però a migdia el nadó va morir per un error d'una infermera. Ara una indemnització haurà de compensar el dolor. Però la tristesa quedarà.
