El clic

La història d'un diari és plena de les fotografies que no s'han publicat i dels articles que no s'han escrit i, veient a la televisió una entrevista al veterà Joan Comalat, penses quantes imatges s'han perdut els nostres lectors d'ençà que ell va deixar de treballar per al diari a les comarques gironines. En Comalat ja practicava el fotoperiodisme quan aquest terme ni tan sols s'havia inventat i, escoltant-lo al cap del temps, no pots evitar enyorar l'època en què els redactors cobríem les notícies fent tàndem amb els fotògrafs i captar una bona imatge era un procés que durava força més que un simple clic. Però la nostàlgia no s'adiu amb els creadors, per això en Comalat de seguida deixa clar a l'entrevistador que cal saber adaptar-se a les noves tecnologies. “Això de la fotografia digital és molt bo perquè ha tret molta gent de les carreteres, afirma amb el somriure sorneguer que encara conserva, abans anaves a fer una foto a Puigcerdà i després t'esperaven una colla de quilòmetres, abans de poder-la revelar al diari.” Som molts els qui al seu costat vam comprovar que li agradava ensenyar-te dues coses bàsiques, per aquest ordre. Primera, només d'engegar el cotxe has d'apuntar un quilòmetre perquè el motor es desgasta i l'empresa t'ho ha de pagar. Segona, les fotos de premsa sempre han de tenir un protagonista, és imprescindible convèncer algú perquè hi surti encara que només sigui aguantant la paret. L'entrevista continua i el Joan Comalat actual dóna un altre consell: “Ara tothom gosa fer fotos amb un mòbil i penjar el seu autoretrat a la xarxa, però s'ha de tenir en compte que els mòbils tenen un gran angular i que aquesta òptica deforma la cara. No et facis un perfil amb mòbil, que no lligaràs mai.” Saviesa moderna d'un mestre analògic.