Els balconets

Al senyor alcalde i als edils de l'Ajuntament de Girona: si us plau, no ho feu! Aquestes cròniques tenen sovint un to irònic o potser sarcàstic. Però avui, no. Avui vol ser absolutament seriosa i, fins i tot, suplicant. Està molt bé que hàgiu projectat una millora substancial del carrer Canalejas perquè és l'entrada a Girona de molts de visitants que arriben amb autocar i s'escampen per la ciutat amb ganes de conèixer-la. No ens posarem amb l'idoneïtat de la nova pavimentació projectada. El temps ho dirà. De moment, és una gran millora convertir una via ordinària en un passeig a peu que mena fins a la plaça Independència, formant-hi un cos conjunt.

Però una altra cosa són els “balconets” projectats sobre l'Onyar. Els vuit balconets! Podem aportar tots els arguments contraris, i ens agradaria que persones més qualificades que nosaltres en aspectes arquitectònics o paisatgístics s'afegissin a la queixa. Què passa a Girona? S'ha tornat tothom mut per tot allò que no siguin reivindicacions econòmiques? Els poders superiors de Patrimoni, de Cultura, tampoc hi tenen res a dir? Trencar l'harmonia de la filera homogènia de la barana que des de cent anys ha existit, que dóna rèplica a la rastellera de cases de l'altre costat, és una greu imprudència que atempta contra la visió del riu i el seu entorn, un dels valors més importants de la ciutat. Allò que es vol protegir, es desmereix si s'obren balconets que interrompen el curs normal del passeig. Serem més feliços, amb aquests? Els gironins ens abocarem a mirar al riu, més que ara? El turista –per passar unes poques hores a Girona– mereix aquest “favor” que se li vol fer? Serviran, en canvi, per les miccions nocturnes?

Girona no és cap parc temàtic. No volem que ho sigui. Girona té una personalitat pròpia, com la té Bruges, com la té Venècia, i tantes altres ciutats antigues, i l'hem heretada tal com és, i com l'hem de transmetre al futur. Millorada, però no falsificada. I no calen balconets per mirar les cases. Tenim prou perspectives. Joaquim Ruyra, estintolat al pont de pedra, escrivia:

“Hom veu les cases estendre's a banda i banda del riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestits amb robes apedaçades amb tota mena de parracs. Cap arquitecte ha ideat una sola de les seves línies, han crescut sense art ni regle... Hi ha riquesa de color, exuberància de vida, hi ha quelcom de l'instint diví que ha presidit la formació del niu i les orenetes... La llum hi troba milers de vidres on emmirallar les seves onades d'or...”

Ruyra no va necessitar balconets per extasiar-se amb les cases del riu. Tampoc els necessitem ara. Que allò que un consistori inventi –recordem el fanal de la plaça del Vi, ara eliminat– el següent no hagi d'enderrocar-ho. Demano que ho penseu.