Munició a l'enemic

Aquesta pobra columneta va ser víctima, dimecres proppassat, d'una correcció matussera, no pas pròpiament lingüística, sinó inquisitorialment ideològica: on (com no podia ser altrament pel context) s'hi havia escrit “Espanya”, va aparèixer-hi “Estat espanyol”(!). En virtut del mateix piconament reductivista que duu a parlar abusivament d'Estat (¿aquest, com a tal, té atletes, botigues, platges, etc.,...?!) allí on només hi escauria Espanya: com a país, com a nació, o com el que sigui, i per més que a molts pugui no plaure haver de dependre'n encara.

Espanya existeix (i per molts anys). I no s'hi val a tabuïtzar-ne el nom, amb la ingènua creença que així serà possible convertir-la, estant-hi encara dins o ja bé fora, en una cosa tota altra. Ignorar això és brindar en safata munició a l'argumentari colonial de l'Espanya més rància.

Com ho és també l'estúpida pretensió que ara en espanyol (llengua absolutament meravellosa, amb independència de l'ús glotofàgicament depredador que se'n fa) s'hagi de dir també “Girona”, “Lleida”, com si aquests topònims no tinguessin la corresponent versió tradicional en espanyol: Gerona, Lérida. O és que ara n'haurem de dir London en lloc de Londres? I si, en comptes de reclamar absurditats, breguéssim perquè, a les autopistes en territori català, exònims aquí acreditats com Osca, Saragossa, Terol, hi figuressin en la llengua del país?

I encara: compte, enmig de l'actual moguda sobiranista, a projectar sobre la Vall d'Aran els mateixos esquemes lingüístics, econòmics, socials, polítics, que Espanya imposa a Catalunya! Si aquesta vol ser un Estat independent, que comenci per sostreure's de la dinàmica procustiana a què la sotmet Espanya. El colonialisme és concèntric. I l'única manera d'alliberar-se'n és inscrivint-se en una òrbita que res no tingui a veure amb la de l'antiga metròpoli. Fer en definitiva tot altre que allò que han fet amb tu.