Opinió

La Columna

Saludats que no saluden

Deia en Josep Pla que calia distingir entre amics, coneguts i saludats. La primera fase d'aquesta gradació de les relacions interpersonals només és a l'abast d'un grapat d'escollits. És habitual sentir dir que els amics es poden comptar amb els dits d'una mà, i encara en sobren. La categoria de conegut ja admet més varietat de registre, perquè el grau d'exigència i compromís és menor. Però on hi podria entrar gairebé tothom és a la llista dels saludats, perquè, com un vas d' aigua, la salutació no es nega a ningú. Els qui som de poble hem sabut de més d'una emprenyada perquè un veí va passar de llarg sense saludar un convilatà. Amb l'emigració multicultural, el grau d'efusió, el to i el llenguatge amb el qual el nouvingut saluda els indígenes és un símptoma inequívoc d'integració. Tot i que a vegades la millor bona voluntat xoca amb la incomprensió local. Recordo que fa dècades el clàssic espanyol Vaya usted con Dios, a alguns del meu poble, no els feia cap gracia perquè l' interpretaven com un desig que se n'anessin cap a l' altre barri. Coses que passaven quan l' ensenyament era únicament en castellà. I quan la gent se saludava. Perquè es veu que saludar-se és un costum que va de baixa. Tant es així que fa poc un veí del carril bici que uneix Girona amb Quart hi va posar un cartell en què es pot llegir: Saludar és gratuït. Saludem-nos. Aquesta crida espontània a l'educació i el civisme té tot el sentit, perquè qualsevol que de tant en tant surti a fer quilòmetres pels carrers o una mica de bicicleta pels corriols pot donar fe del grau de cordialitat que hi ha entre corredors, ciclistes o caminadors espontanis. Un mer cop de cap o un simple hola no haurien de suposar cap impossible i, en canvi, estableixen un vincle que conforta l'ànima enmig de l'esforç. El que és més habitual, però, és ensopegar amb rostres fugissers que s'emparen en l'infinit o van capcots per evitar la coincidència de mirades i estalviar-se així de saludar. Entre amics comptats, coneguts ocasionals i saludats que no saluden, aquesta penitencia s'ens farà molt llarga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.