Són faves comptades
Rebaixes
Les rebaixes han arribat al Parlament de Catalunya. D'aquí a una setmana hi haurà l'obertura de la nova legislatura,i els entrebancs per consensuar la declaració sobiranista són considerables. Ja ho saben. La que hauria de servir per portar-nos cap al procés pel dret a decidir començarà amb rebaixes en els plantejaments, toca fer concessions. Però això fins a cert punt pot ser bo, o no? Fa uns dies vaig escoltar a la ràdio amb molt d'interès les paraules de Josep Maria Reniu, professor de ciències polítiques i de l'administració de la UB. El professor Reniu deia que si entre tots ens havíem cregut l'esperit de l'Onze de Setembre i el clam que es va sentir als carrers, que si després de les eleccions hi havia un estat d'ànim que predisposava tothom cap al mateix objectiu, caminar plegats cap a l'estat propi, ara seria el moment que les formacions polítiques fessin no només cas d'aquestes demandes de la majoria de ciutadans, sinó que, sobretot, fossin capaces de fer petites renúncies per poder vertebrar i bastir un projecte comú pel bé de tothom. Fer petits sacrificis per obtenir una victòria col.lectiva. Vull ser optimista, però tal com van les declaracions i les intencions d'aquests dies previs, tot plegat em fa més por que una pedregada. Cada vegada més em fan pensar en aquella escena tan celebrada però, al mateix, tan trista, de La vida de Brian , que reflecteix aquest moment. Segur que la recorden. Diverses formacions polítiques de marcat perfil nacionalista no es posen d'acord malgrat que, a priori, haurien de defensar el mateix. El Front Popular de Judea, La Unió del Poble Jueu, el Front Jueu Popular, el Front Popular del poble jueu, la Unió Popular del Poble Jueu, forces que perden les energies i el temps a barallar-se entre elles, en comptes de fer front comú per posar fi la ocupació romana, o l'espoli i el desequilibri fiscal i pressupostari espanyol, depèn de com es miri. Davant d'un fet transcendental que pot canviar el rumb, la història del país, els representants polítics s'embardissen fins que paralitzen la seva acció davant del seu adversari. Un adversari que s'ho mira complagut des de la distància. Que prioritzin allò que els uneix i no el que els pot allunyar, perquè sinó hi ha perill que ens donin gat per llebre a les rebaixes.