Notes de gener

Per televisió sento el monorim d'Envàs, on vas?, la lletra més original d'aquest hivern, i arribo a la mateixa conclusió del primer dia que vaig escoltar la cançó d'aquestes tres noies que semblen bessones pop de les magnífiques The Supremes. No entenc què he de fer amb l'orgànica, el groc i el marró, hauré de consultar el web on puc trobar la informació que no sóc capaç de desxifrar. Sé que no sóc l'única; des de fa dies articulistes i opinadors parlen de la mateixa qüestió. Amb tanta cantarella i tant de bombardeig informatiu acabarem tots amb dèficit d'atenció i sordesa temporal. I això que aquests trastorns no ens eximeixen de pagar l'IRPF i l'IVA més alt de la història del país, que ja és dir. Jo tenia entès que abans de donar un text per bo has de comprovar si s'entén. Però l'eslògan publicitari de la campanya Envàs, on vas? deu estar pensat per crear confusió, que és una manera de cridar l'atenció del públic distret. Si els qui han dissenyat aquesta campanya s'haguessin llegit les recomanacions sobre frases eficients que fa Daniel Cassany als estudiants d'ESO, un abecé d'escriptura on aconsella moderar l'ús de les frases negatives, entre d'altres aspectes, s'haurien estalviat dobles negacions per l'estil d'“orgànica, on vas? Si no ets orgànica, al marró no hi vas”. D'acord, després m'aclareixen que el contenidor gris és per als bolquers, les burilles, les càpsules de cafè i les caques dels gats. I em tornen a convidar a descarregar-me una aplicació que, segons llegeixo, està aconseguint una millor separació de la brossa per reciclar. Segur que els ciutadans no fem bé el reciclatge i necessitem millorar molt, només cal veure com estan els contenidors.

Les noies de l'anunci també em cauen simpàtiques, són llestes i s'han sabut promocionar amb una campanya finançada pels productors d'envasos, si no ho tinc mal entès. Però quina era la qüestió? Si la gestió dels residus d'envasos domèstics és allò que més preocupa les administracions, per què no s'afronta el problema de fons? La recollida selectiva està molt bé, però cada dia hi ha més productes envasats a les lleixes dels supermercats i arrepleguem més deixalles que hem d'eliminar. I si controlessin l'origen de la cadena, la producció d'envasos? Hem substituït invents tan magnífics com les lleteres, les càpsules de cafè han arraconat les velles cafeteres, tan netes –jo continuo amb la meva italiana vintage–, safates i plàstics al buit suplanten el paper reutilitzat, i anem augmentant la producció de plàstics. Separar bé és responsabilitat de tots; produir menys deixalles és un tema de política ambiental.

Algunes veus crítiques alerten que el model de separació actual minimitza els costos privats dels envasadors i prestigia els envasos d'usar i llençar. Un got, una paella, una joguina de vidre, plàstic o metalls són reciclables si van a les plantes de tractament, però els envasadors no volen fer-se càrrec del seu cost i han decidit que aquests productes s'han d'enviar al contenidor de rebuig (posteriorment a abocadors i incineradores). Els hipermercats, a més, aposten poc per productes locals (acabo de rebre un correu d'un amic de Xàtiva segons el qual Mercadona gairebé no compra taronges valencianes i prioritza productes més barats d'importació). A sobre ens omplen d'envasos inútils. Alliberar les deixalleries seria molt més efectiu. Una cosa ben senzilla, i resulta tan complicada. Fa temps que hem perdut sons tan plaents com el cloc-cloc metàl·lic de la lletera; torno de la màquina expenedora, amb la llet acabada de munyir, mentre el cel rutllant de tramuntana fa espurnejar el cim nevat del Canigó.