Contra l'assimilació
La guerra de l'Estat contra la democràcia catalana és total. Asfíxia financera en els serveis públics universals com la sanitat, l'escola o els serveis socials. Ofensiva FAES-Wert contra la cultura i la identitat. I Llei per a la Unitat de Mercat per posar fi a l'autonomia en l'àmbit econòmic. Estem davant d'un autèntic cop d'estat antidemocràtic promogut per la coalició de fet PP-PSOE (PSC?) que trenca definitivament les regles de joc tàcites de la transició postfranquista.
El moment és tan complicat que cal en els nostres dirigents molta serenitat i alhora fermesa per no afluixar el pas fins a l'exercici de l'autodeterminació. Però, seria un error refiar-ho tot al gran dia D. Necessitem guanyar alguna de les moltes batalles parcials que es donaran durant aquest llarg conflicte polític. Això vol dir calcular amb cura en quins àmbits ens podem atrevir a exercir la sobirania sabent que podem resistir. Però també cal no estar només a la defensiva, sinó passar a l'ofensiva en àmbits on l'adversari presenta notables febleses. Cal liderar la informació a la premsa internacional i als mandataris europeus sobre les febleses estructurals de l'Estat espanyol, sobre la seva deformitat endèmica en els àmbits de la burocràcia més ineficient: exèrcit, ministeris, diplomàcia, etc., sobre la persistent política de luxe asiàtic en temes com l'AVE, els aeroports, les colònies africanes. Catalunya ha d'esdevenir la finestra que mostri les vergonyes espanyoles al món.
Cal precisió en el llenguatge a l'hora de definir els bàndols. Tot i que jo mateix l'he utilitzada, crec que és un greu error copiar la terminologia britànica anomenant unionistes els que s'oposen al dret a decidir. De fet els que propugnem la sobirania som els autèntics unionistes, perquè considerem que l'oligarquia castellana trencà unilateralment i per la força de les armes una Unió dinàstica entre lliures que mai va significar fins al 1714 una pèrdua real dels drets i les llibertats dels catalans. Crec, en canvi, que hauríem de fer cas del mapa espanyol editat a la segona part del segle XIX que divideix Espanya en quatre àmbits: l'Espanya uniforme, l'Espanya foral, l'Espanya assimilada i l'Espanya colonial. És obvi que Catalunya i el conjunt de l'antiga Corona d'Aragó són els assimilats. És evident que ni PP, ni C's ni la fracció espanyolista del PSC volen una unió de lliures, sinó una assimilació cultural, política i econòmica. Crec que se'ls fa un favor terminològic anomenant-los unionistes, quan a ells els és fàcil connotar-nos de separatistes. Són assimilacionistes. Cal uns bons fonaments històrics per defensar la nostra causa internacionalment. Algun dels experts que va assessorar l'elaboració de l'Estatut és especialista en drets històrics. No menyspreem aquest vessant. L'espanyolisme recalcitrant, quan se li acaben els arguments, utilitza els Reis Catòlics. I per reclamar Gibraltar utilitzen la mateixa història que ens pot servir a nosaltres per situar-se abans d'Utrecht.
Cal una revisió en profunditat de la transició i la seva submissió al franquisme. Cal aconseguir ressituar l'actual règim com a fill híbrid de l'únic règim feixista i còmplice de genocidis que no ha estat jutjat a Europa. Els recents descobriments sobre la complicitat de Franco en l'holocaust i en autèntics crims contra la humanitat que no prescriuen haurien de facilitar l'anul·lació de la llei d'amnistia per al franquisme. I finalment, mentre siguem ciutadans espanyols som una minoria cultural i lingüística que és sistemàticament perseguida en general i en particular en els territoris controlats per governs assimilacionistes com València, Aragó i les Balears. Un ampli dossier sobre el genocidi cultural seguint les petjades de l'informe de Josep Benet de Franco i la llengua catalana és d'urgència.
