Canvi d'hàbits

Tots nosaltres quan hem sortit a passejar per l'Europa comunitària hem constatat la diferència d'hàbits entre el nostre país i la majoria d'estats europeus. Un dels costums que més ens han xocat són els horaris. Gairebé segueixen l'horari solar. A les set del matí tothom ja s'ha llevat i comencen la jornada laboral. Aquí encara és negra nit. A mig dia tothom se'n va a dinar. Quan anem a un restaurant a quarts de tres o una mica més tard ja tenim difícil poder menjar. Aquí, en canvi, és l'horari habitual. I al vespre quan les botigues tanquen a una hora primerenca –les sis o les set– ja cal que us afanyeu o cap restaurant us donarà sopar. A cap hora tot és un desert. No hi queda res obert. Aquí només comencen a tancar les botigues i algunes persisteixen obertes fins a les deu. És hora d'anar a fer el darrer repàs. Una vegada feta la sobretaula difícilment ningú va a dormir abans de les dotze. Així que l'endemà al matí costarà molt de reiniciar la jornada.

El que no ha aconseguit ni la sociologia, ni l'entrada a la Unió, ni les campanyes de sensibilització, ara ho està aconseguint la maleïda crisi. Aquests darrers mesos s'observa un progressiu canvi d'hàbits. A les nou del vespre, a la majoria de pobles i viles de les nostres comarques no trobes gairebé ningú pel carrer. Tampoc circulen vehicles. La gent per no gastar no es mou de casa. En certa manera estem adaptant els horaris europeus, empesos per la crisi latent que és capaç de fer-ho modificar tot.

Sempre hem pensat que els hàbits europeus eren més racionals i que durant la setmana laboral no s'havien de permetre gaires llicències. La gent ha de treballar i ja tindrà el cap de setmana per cobrir les seves necessitats d'oci i esbarjo. Fins fa poc fàcilment qualificàvem els europeus de gent avorrida que no se sabia divertir i ho comparàvem amb Catalunya o amb Espanya, que sempre estaven de bones i no hi havia mai pressa pel treballar. Qualsevol excusa ens servia per estar de festa, per anar a fer la cervesa, una copeta, ho celebràvem tot. Érem els més divertits a qualsevol hora. Ja sabíem que algun dia s'estroncaria la festa. No podia durar. I així ha estat. Ara potser reflexionarem i una de les simptomatologies més significatives serà aquest canvi d'horari i de costums que portarà annex un ensopiment del país.