Soraya etc

El mateix dia que la vicepresidenta Soraya etc. s'esforça a exhibir emotivitat mentre presenta el parc de sis mil habitatges que el govern espanyol destinarà a famílies amb risc d'exclusió social, la realitat s'obre pas als informatius i als diaris despullada de falses emocions. Els protagonistes són famílies senceres que han trobat l'auxili d'un sostre d'emergència entre els habitatges a mig fer d'una urbanització de Valmedoro. El lloc és igual, el que compta és que es tracta de famílies que fins abans-d'ahir eren molt semblants a la seva o a la meva, segurament acostumades a arreglar el món en llargues sobretaules on més d'una vegada havien parlat dels ocupes pollosos que entren a les cases sense tocar el timbre i s'hi queden a viure sense pagar ni un cèntim. Els ciutadans exemplars d'ahir, aquells a qui el sistema va empaperar amb hipoteques suïcides, són ara els ocupes del segle XXI. D'ençà que van entrar a aquestes cases que els paletes no van acabar de construir i que ja ningú no podria tampoc acabar de pagar, no es coneixen incidents al barri. Els altres veïns de la urbanització afirmen que els nouvinguts són discrets i nets i no els importa que els xalets a mig fer serveixin, almenys, per assolir una certa justícia social, aquest concepte que li fa saltar les llàgrimes a la Soraya etc. Els governs actuals necessiten més que mai polítics amb coratge que en lloc d'exhibir llagrimetes falses o sinceres se les empassin i es dediquin a treure'ns del forat que se'ns empassa. Sobretot els polítics del PP, protagonistes d'una llarga llista de coses a on mai sens acudiria afegir-hi precisament amb lletres majúscules la sensibilitat social. Apujades d'impostos, retallades de drets laborals, privatitzacions a la sanitat pública, indiferència amb els aturats de llarga durada, etc.