Tancs fins a la sopa

Tot i que al gener el fred refreda els caps, l'exèrcit, que fins ara s'havia mantingut al marge, diuen que ha manifestat –no pas oficialment– que és a punt per aturar desordres o el que sigui (!). Alguns parlen de tancs que ocuparien els punts estratègics de les principals ciutats de Catalunya, per mantenir l'ordre, la qual cosa els seria fàcil: ningú pensa a desordenar res. Al Parlament català, els diputats espanyolistes han recriminat durament l'actitud dels catalans i la decisió de tirar endavant el procés d'independència, amb pacte estatal o sense pacte. S'ha de ser coherent amb la veu majoritària del poble a favor d'instaurar-la, sense restriccions. Els mitjans catalanòfils, sobreeixits, vomiten veritats que haurien de fer forat en l'enteniment peninsular. Diu la dita: “No hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir.”

En una cèntrica cafeteria, un grup de clients ha escoltat la televisió fins tard, i s'ha retirat preocupat per l'amenaça dels tancs. “S'engegaran?”, ha dit un que va fer el servei a la división acorazada Brunete. Ell creu que molts no. Ahir i va haver rebombori al Parlament, i avui pot ser el dia D. El cafeter ha dormit malament fins a les tres de la nit, en què l'ha despertat un soroll estrepitós. Guaita pel balcó i veu una filera de tancs, talment el preludi d'una guerra. Els canons amb moviments amenaçadors, assenyalen poder. Ningú als carrers. La soledat els acompanya. Què pretenen? Qui els ataca? És absurd!, ningú! La gent dorm beatíficament. A la cèntrica plaça i van arribant per carrers distints. Ningú a qui atacar! S'obre un balcó d'un primer pis i surt un ciutadà en pijama i bata reclamant atenció. Diu: “Nois, els vostres superiors tenen a la ment, equivocadament, un enemic inexistent: ni ran de terra ni enlloc. Oblideu enemics i pareu els motors: la ciutat dorm! Sóc el propietari de la cafeteria de la planta baixa. En poc temps faré un calderada de cafè, tallats i cafès amb llet. La xurreria veïna obrirà i farà xurros en un no res. Amb la matinada freda aniran de conya. Digueu a l'Estat Major que l'operació ha estat una èxit d'estratègia militar: s'han cobert els objectius sense víctimes. La tàctica de l'operació perfecta! Hi ha professionalitat! Mentre els oficials fan l'informe, remulleu els xurros, i a dormir!”

La premsa dirà: “Tal com havíem pensat i havíem dit, els tancs han sortit al carrer, perquè al Parlament català s'ha exposat cruament la situació financera de Catalunya –el que s'ha de dir!– i en lloc de trobar el poble fent barricades, l'han trobat dormint. En no haver contra qui lluitar, les forces de xoc han arribat a la plaça Major, on un ciutadà que té criteri, empenta i un bar, un veí xurrer, i una dotzena d'amics voluntaris, han organitzat un pícnic de cafè amb llet, xurros per a la tropa i porras per als oficials. De la qual cosa es desprèn que ha estat una gran poca-soltada. S'ha de lamentar la mort d'un gos d'atura català, que en un insensat intent de parar els tancs de l'exèrcit, ha perdut la vida. Tot un símbol!”