Història

Jo confio que, si el procés iniciat ahir va com ha d'anar, els polítics que han de guiar Catalunya a la plenitud nacional tindran menys problemes per redactar una declaració d'independència com Déu mana amb tots els ets i uts i que, sobretot, digui les coses pel seu nom. El que hem viscut en els últims dies, amb reunions, tensió, un indissimulat atac de vertigen i dos terratrèmols considerables que han deixat el PSC encara més de cap per avall i han obligat CiU a fer teràpia de parella, és atribuïble a la transcendència del moment i al pes de la història, però no es pot repetir a partir d'ara. Perquè a la independència només s'hi arriba amb l'aval ciutadà d'un referèndum, amb pas ferm i, sobretot, tenint les coses molt i molt clares.