Avancem lentament

El dimecres dia 23 de gener de 2013 no serà només el darrer dia de la setmana dels barbuts –el fred s'ha comportat com calia– sinó el dia que el poble de Catalunya, representat pel seu Parlament, ha aprovat per àmplia majoria que Catalunya té el dret a decidir el seu futur. De moment, no s'ha aprovat res més, ni sobirania, ni federalisme, ni independència. Tot això, en tot cas, ha de venir. Em costa d'entendre que hi hagi hagut partits a la cambra catalana que no hi hagin votat a favor o hi hagin votat en contra. Es posava a la consideració un principi tan elemental com el dret del poble a decidir. I tothom parlava de democràcia. Crec que caldrà demanar als experts que ens donin una definició clara i contundent del que vol dir la paraula democràcia, ja que sinó no ens aclarirem.

El Punt Avui ha demostrat, almenys jo ho crec i els nostres lectors veig que també, que té les idees clares. He rebut felicitacions per la portada de dijous passat. Era una manera ben explícita d'entronitzar el document aprovat. Em sembla que l'anàlisi que s'ha fet és ben correcta, el poble vol decidir el seu futur, com ho haurien de decidir tots els pobles de l'Estat, ja sigui Castella i Lleó o Andalusia. El nostre diari fa temps va iniciar una línia que la segueix amb tota claredat, i veig que els nostres lectors s'hi senten identificats. Ni una sola queixa, ni una, i en canvi moltes felicitacions. Mantenir una actitud com la d'El Punt Avui no és fàcil, ja que sempre hi ha el perill de fer demagògia o voler portar les aigües al propi molí. De moment no ha estat així i em sembla que tots desitgem que aquesta línia no es torci. Queda encara molt camí per córrer i molta informació per donar. Caldrà ser molt plurals, com s'ha estat fins ara. Seria absurd pensar que després d'aprovar la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya ja podem començar a programar la independència. Això és el que pensen els del PP i Ciutadans. Amb tot podem dir una cosa, amb actituds com la que estan demostrant els grups opositors i fins i tot amb la manca de visió clara dels socialistes, segurament fan guanyar molts vots als que comencen a estar-ne cansats i al final demanaran alliberar-se de tanta estretor de mires i fer camí pel seu compte. La veritat, i és una actitud molt personal, sabeu què és el que més em preocupa de tota aquesta història?, doncs el lamentable nivell dels dirigents de l'Estat. Fins i tot des d'Europa ens ho estan dient i ens refreguen per la cara el referèndum d'Escòcia. Tan complicat és? No, gens, però s'ha de tenir nivell i lamentablement n'hi ha molt poc. Jo sempre havia pensat que si Catalunya havia de ser independent amb els vots dels catalans, no hi arribaríem mai. Som una societat molt complexa i variada i aconseguir una gran majoria no és fàcil. Però si des de l'exterior ens ajuden tant, potser sí que ho veurem.