Els actius de La Caixa
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona és l'única caixa d'estalvis autèntica de Catalunya. Fa dos anys en teníem deu. Quan començà a presentar-se com La Caixa, en genèric, vaig pensar que les altres s'havien deixat fer un gol, però ara no té competència en aquest sector. Entenem per caixa d'estalvis una entitat financera, de naturalesa fundacional –o sigui no mercantil–, que destina els seus beneficis a mantenir uns fons propis adequats i a una obra social.
La Caixa és la primera empresa catalana. De fet, és l'única gran empresa en l'àmbit internacional. Darrere d'ella, si tenim en compte les empreses que cotitzen a borsa, domiciliades a Catalunya, n'hi ha dues o tres més de bon nivell, totes participades per La Caixa. Dit d'una altra manera: La Caixa és una empresa fonamental per a l'economia catalana i hem de confiar que ho continuï essent en el futur, si volem aprofitar els actius de la primera empresa catalana.
D'actius en té molts, i també passius, com totes les persones, individuals o jurídiques, però m'agradaria destacar dos dels actius. El primer forma part de la raó de ser de La Caixa: la seva obra social. Tinc la impressió que en general no es té prou consciència del seu volum i de la seva importància. Potser perquè la seva part més visible són entitats culturals com ara el Cosmocaixa i el Caixafòrum, que prou bona feina fan. Però al marge d'aquestes institucions, la major part dels 500 milions d'euros anuals que inverteix la Fundació La Caixa van destinats a obra social absoluta, que inclou assistència als desvalguts, gent gran, infants amb problemes i investigació sanitària, que l'administració pública no pot atendre. Recordem que l'expresident Ricard Fornesa va dir fa uns anys parlant d'ella que “menys Kandinsky i més Alzheimer”, o sigui menys diners per a exposicions i més per a malalts i investigació. La direcció actual manté aquest criteri.
El segon actiu de La Caixa, relativament poc conegut, és el servei d'estudis. El seu Informe mensual –en català– hauria de ser i suposo que és a la tauleta de nit de tots els economistes amb enteniment. I ara acaba
de publicar un Diagnòstic estratègic de l'economia de Catalunya de gran nivell i de lectura obligada.
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona és una entitat catalana, amb una gran xarxa d'oficines a la resta de l'Estat i una presència internacional en increment a través de participades. Sap d'on és. Em permeten reproduir una frase de les conclusions del mencionat Diagnòstic estratègic? Diu així: “Aquestes anàlisis –socials i econòmiques– no acabarien de ser coherents si no es tingués en compte... un sentiment de pertinença a una comunitat política específica que els cohesiona, estimula i projecta, com si fos una autèntica força productiva.” I acaba dient: “Catalunya té una gran capacitat de progrés.” Així sia.
