Ca montes
Jaume Fuster
Encara som lluny, però si ell no haguera fet tot el que va fer la distància a l'objectiu ara semblaria eterna
Aquesta setmana ha fet quinze anys de la mort de Jaume Fuster. Jaume, a més de ser un gran escriptor, va ser una de les persones que més es van preocupar per dignificar la seua professió. Els escriptors sovint apareixen com éssers solitaris poc donats a la reivindicació col·lectiva i al conveni. I ell va lluitar, dels primers, per a canviar això. Des del col·lectiu Trencavel, en l'enyorat encara Canigó, des del Congrés de Cultura Catalana del qual en va ser l'ànima i fins a la creació de l'AELC, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El seu recorregut és tot un camí de somnis que una mort prematura va truncar per a ell i per a tots nosaltres. Jaume Fuster volia un país digne amb escriptors dignes. Encara som lluny, però si ell no haguera fet tot el que va fer la distància a l'objectiu ara semblaria eterna.
Els escriptors van i vénen en l'imaginari dels lectors –especialment els qui no estan vius i no poden proveir-nos ja d'aquestes novetats que sembla que han acabat per ser l'aliment únic de les llibreries. És normal, hi ha modes i ara parlem d'aquell i ara d'aquell altre. Però si no hi ha llibres no hi ha escriptors.
I això està passant molt. Massa. De llibres del Jaume Fuster, per exemple, se'n troben pocs. Gairebé has d'anar a una llibreria pública o saquejar la d'un amic per a poder obrir de nou les pàgines de títols tan aclamats en el seu moment com el De mica en mica s'omple la pica, La corona valenciana o El jardí de les palmeres. Entenc, amb reticències, que les editorials no estan per a fer sonar les campanes i editen amb comptagotes i vigilant fins al darrer cèntim. Però no és gaire normal.
I sobretot perdem oportunitats. No només els qui el vam llegir sinó sobretot i especialment els qui encara no l'han llegit. Els seus llibres haurien d'estar disponibles, com a poc, en versió electrònica –àrea en la qual ell d'alguna manera va ser pioner també ja que va batallar per la informatització dels escriptors quan això sonava no només estrany sinó fins i tot contrari a la mística de l'ofici.
