La societat civil, per l'estat propi

La societat civil ha tingut, des de sempre, un paper destacat en la salvaguarda de la cultura i la identitat catalanes. Des de la Renaixença, durant la República, en els moments més foscos del franquisme i ara mateix, ciutadans de tota mena i condició han treballat –en general de manera totalment desinteressada– per promoure Catalunya i per mantenir ben vives la seva llengua i el seu valuós patrimoni cultural. Amb l'arribada de la democràcia, semblava que el paper de salvaguarda i dinamització de la identitat catalana, fins llavors en mans dels ciutadans, l'assumirien les recuperades institucions de Catalunya, però, tot i la ingent feina feta per aquestes els últims anys, la lluita de la societat civil ha estat més important que mai, sobretot per protegir i potenciar actius bàsics com la llengua, sovint menystinguda des del govern espanyol.

Els últims temps, la societat civil té també un paper molt destacat en el procés sobiranista, iniciat amb força l'Onze de Setembre de 2009 a Arenys de Munt, amb la primera consulta per la independència. Des de llavors, han aparegut nombroses associacions, entitats i col·lectius que, aprofitant sobretot la potencialitat de les noves tecnologies i les xarxes socials, empenyen els polítics i Catalunya cap a l'estat propi. En el dossier que hem preparat aquesta setmana a Presència, hem volgut deixar constància de la ingent feinada que, des d'aquestes plataformes, fan milers de ciutadans anònims en el complicat camí per aconseguir que Catalunya sigui, finalment, un país normal i puguem destinar les energies a treballar per qüestions que, a la major part dels països del món, fa anys que tenen ben solucionades.

(Article publicat a Presència núm 2136 del 3 de febrer de 2013)