Un país sota sospita
En l'època ardent de la revolució fetillera, el comandante Fidel afirmava, amb encert, que potser “els podrien acusar de ficar la pota, però mai de ficar la mà”, un lema que, en la recuperació democràtica, utilitzà en la campanya electoral el primer alcalde del meu poble per prometre transparència i honradesa. Eren temps en què tots crèiem que es podia governar amb més o menys encert, però que era imprescindible ordenar les institucions i donar exemple de mans netes, i sense enganys. Després, les ambicions i les flaqueses humanes feren la seva feina i aviat sorgiren algunes ombres de nepotisme i corrupció. En la bogeria del poder pel poder, la compravenda de voluntats s'ha convertit en moneda comuna i la màxima del “tot és possible, tot és permès” ha esdevingut forma d'operar. Tothom tenia un preu i només calia trobar el valor de cada cosa, mentre la societat s'anava enfonsant en el femer de la corrupció generalitzada. En els àmbits més poc disposats només calia trobar una bona excusa, que podia ser el bé públic o els beneficis socials, per fer abaixar la guàrdia a les voluntats més resistents. I un teixit de favors, de pagament de favors, de comissions, de sobres, de regals... crearen una potent xarxa de perversió. El diner aconseguia poder i el poder, tots els poders, atresorava diners. Ara, veure i sentir els mitjans de comunicació espanta, quan contemplem el grau de corrupció del país –en l'àmplia etimologia de la paraula–, més flagrant quan toca els punts més alts de la piràmide. Tot l'entramat social i polític està sota sospita i s'ha perdut la confiança en tothom que ocupa un càrrec en les cadenes de comandament. A més, s'intueix la generalització de la mentida com a única forma d'amagar les vergonyes. Però seríem injustos si no penséssim que, en els diversos graons de l'administració, hi ha molta, moltíssima, gent honrada i que és precisament aquesta existència la que exigeix una depuració profunda de tot l'entramat polític i social. Tenim lleis prou desenvolupades per fer-les servir com xarops depuratius, i només la mà ferma i el cap fred poden fer sortir el país d'aquesta bassa de brutícia.
