Viure sense tu
Fitur futur
La pell rugosa del dàtil s'encavalca com una de les dunes del desert a Líbia. Me'n menjo un. Rosego el pinyol allargassat, que fa giragonses dins la boca. I mentre amb la mirada busco on desfer-me'n, ja estic a punt de cruspir-me'n un altre. Ja fa algun temps que el dàtil se suma a les prunes, a les panses, als pinyons i a les orellanes quan faig pollastre rostit premium a casa. Però ara no sóc davant dels fogons, sóc davant de l'estand de Líbia a Fitur, la Fira de Turisme que es fa fins demà a Madrid, i un platet de plàstic em salva el pinyol. Sí, Líbia promociona els seus atractius naturals, encara que el país s'estigui refent del malson de Gaddafi, amb la ferida mig oberta.
Els representants de Líbia a l'estand tampoc és que estiguin gaire per la feina de la promoció. Un senyor amb mostatxo assegut en un puf fa tractes, amb una gestualitat que serveix tant per vendre dos camells com un complex d'estiueig amb spa. En tot cas, un guardaespatlles, palplantat en una columna d'aquest atrezzo de fusta, i amb auricular blanc a l'orella dota l'estampa d'un orientalisme que es disputaria qualsevol Fortuny dels que ronda avui dia per l'Instagram.
A Fitur la terra és plana, amb país rere país. Amb una oferta sovint impossible, com aquesta de Líbia. Però ells deuen pensar que si hi ha Kuwait, que és on es va lliurar la mare de totes les batalles, per què no poden aportar el seu grau de sorra a fer girar el món i l'economia. Això ho saben bé les autonomies espanyoles com ara Andalusia, que cada any hi ocupa un pavelló sencer. La seva aposta de promoció és a un sol cavall, s'ho juguen tot! L'any passat s'hi va gastar 75 mil euros cada hora que va durar la Fira. El Bigotes mateix va fer el seu camí de promoció personal gràcies a València. I Catalunya, en canvi, que és la primera destinació turística europea, va per feina amb 500 m², i els deures fets. Hauran de tenir coratge, amabilitat extra i paciència els nostres representants que atenen el públic avui i demà. És possible que els retreguin des de la Declaració Sobiranista fins a l'euro per recepta.
Tot esperant que algun dia l'estand de Catalunya, creuat el desert, sigui amb el d'Andorra, al costat del d'Irlanda, Itàlia o Polònia, convidem tothom a visitar-nos. Pagant!