Buscant bones notícies
És temps de buscar bones notícies en el món econòmic. I abunden tant com els bolets –jo mai he dit caçar bolets– en una tardor seca i poc humida. Però si insisteixes i coneixes el terreny, en pots trobar –de bones notícies i de bolets–. Aquest diari, com d'altres de catalans, té per costum fer un reportatge sobre empreses que van bé, que n'hi ha, tot i que no siguin la norma general. Hi ha un sector que va tirant, que funciona més o menys, que és el turístic. No serà la primera vegada en la història d'aquests darrers seixanta anys –els que té el turisme de masses– que ens serveix de bastó per compensar una cama o una cama i mitja coixes.
És clar que cal reinventar el turisme i buscar noves modalitats, com ara els calçots de Valls, que aportaran 15 milions d'euros aquesta temporada a la comarca de l'Alt Camp, i el congrés de telefonia mòbil a Barcelona, que tindrà una importància enorme.
En el sector industrial, les empreses que acaben l'any amb un compte de resultats positiu són les que exporten i les innovadores: com més exporten, més positiu. Les que poden vendre a l'estranger fugen d'un mercat interior amb un baix consum i un possible i enèsim boicot als productes catalans a la resta de l'Estat, i marxen cap a mercats no tan desastrosos com el nostre.
Les empreses innovadores s'aguanten, perquè s'han adaptat a noves demandes. Pel que fa al sector serveis, hi ha una mica de tot, però les que destaquen positivament són les que ofereixen talent, que n'hi ha força a Catalunya. Les multinacionals ens han donat molts disgustos. Ens van donar una alegria quan arribaren fa 30 o 40 anys, perquè aquí els sous eren més baixos que a l'estranger, i un disgust quan han tancat per la mateixa raó, però a l'inrevés. Una bona notícia de la setmana és que la Nissan fabricarà finalment un nou model de cotxe a Catalunya. Però ja sabem que ens toca patir quan el centre de decisió és a milers de quilòmetres i és allí on tenen la paella pel mànec, de manera que o t'emmotlles al que demanen o quedes sense feina. Les possibilitats de diàleg i de debat són mínimes.
Una possible bona notícia és que les entitats financeres –catalanes i no catalanes– ja no van tan escanyades com fa un any i han tornat al Banc Central Europeu una part dels diners que els va deixar. Pot ser bona notícia sempre que els bancs afluixin una mica les regnes del crèdit. Aquesta és una condició indispensable per a la recuperació: el crèdit al capital circulant i als projectes d'inversió amb cara i ulls.
En el sector privat es poden trobar algunes bones notícies. En el públic, en canvi, es manté la política d'asfíxia financera a la Generalitat, que afecta els funcionaris, les obres públiques, la sanitat, la política cultural i tots aquells que en depenen. Els catalans tenim molts defectes i els hem de posar en primer terme a l'hora de fer balanç, però també hem de recordar amablement els problemes que ens vénen de fora.
