Opinió

LA COLUMNA

La batalla del pessebre

El vam desfer per la candelera, vam guardar la molsa en un sac, que és la bona, seca i sense mullenes, les figures ja dormen i a mi em va agafar el record de la batalla casolana del pessebre. Ves que tiro setmanes enrere i som el 8 de desembre, la Puríssima. Com cada any, la meva mare es trobava amb el gloriós sant Josep a la taula del menjador acompanyat d'un parell de cabres. El nostre sant Josep tenia el nas escarbotat, era el primer combatent.

Al veure aquella figura, que feia un bon pam, la mare saltava com una vespa:

–No em surtis amb això, que embruta.

El meu pare s'esmunyia:

–A mi no em vinguis amb pessebres, que ja veus com es posa ta mare.

Allà al fons l'àvia estava cosint, la seva veu arribava callada:

–Pobre xicot.

Durant un dia o dos sant Josep aguantava sol el tipus, com un guerriller, després sortia l'home que duia el xaiet a collibè, la mare hi tornava:

–No tornis a sortir amb això, que embruta.

Però el pobre noi de l'àvia se sentia millor.

La batalla tenia un punt clau quan sortien els papers pintats, secret de com fèiem el pessebre de la família, el pobre xicot de l'àvia havia triomfat, havia vingut el Ferran Cucurella, fuster de la família des de segles, amb dos cavallets i unes fustes que feien bastir-hi el pessebre. Això durava uns vuit dies. La mare s'anava apaivagant, l'àvia no deia res i el pobre del meu pare, pessebrista rabiós, ja no sabia com posar-s'hi fins que un dia no podia més i s'hi ficava. Ho he dit tantes vegades que m'hauria de fer vergonya de repetir-ho, però ho repeteixo: amb nosaltres revivia el Gènesi, la bella història de la Creació.

Del paper arrugat pintat i mig humit, en sortien les muntanyes del fons amb colors estantissos. A mesura que s'apropaven a primer terme, els colors es feien més foscos i, no sé com, però sortia la cova, hi naixien boscos amb la molsa seca allà lluny i campes d'oliveres fetes de farigoles i algun xiprer de blens.

La nit de Nadal hi arribaven les cançons. La candelera acabava el pessebre, però no Nadal, que dura sempre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.