Creativitat

“A mi me gusta el tiempo así, todo entero”, diu Antonia, la protagonista d'El tiempo todo entero, un dels èxits del teatre argentí que ha tornat fa poc al Teatre de Salt. Quants espectacles memorables calen perquè un teatre pugui ser ja anomenat llegendari? El de Salt en comença a acumular més que cap altre sense que l'espai, la caixa, presenti cap mena d'ostentació formal. Semblantment, el teatre argentí, que sembla haver sorgit de l'escassetat de recursos, es projecta al món per la força de la creativitat. La vitalitat actual del seu teatre ha estat perfectament aliena a les grans infraestructures. La joveníssima directora Romina Paula ho demostra amb aquesta obra. Ella volia fer Figuretes de vidre, de Tennessee Williams, però els drets resultaven massa cars. Solució: ha creat una destil·lació de l'univers de Williams, a l'argentina, i ho ha compactat en una hora i mitja de commoció en una habitació despullada d'atrezzo amb quatre actors que ho diuen tot sense dir pràcticament res. Un miracle teatral. Poques vegades s'ha generat tanta força dramàtica amb tan pocs recursos econòmics.

Els camins de la creativitat són inescrutables. L'immens Ferran Adrià es va iniciar en els ambients més perifèrics imaginables amb relació al món de les estrelles Michelin. El malaguanyat Xesco Boix, amb una guitarra a les mans, va deixar un patrimoni musical que encara nodreix i estimula la imaginació dels infants d'aquest país. El pintor més important i universal del nostre entorn és en Miquel Barceló, un creador que, segons explica, va començar la seva formació a la Facultat de Belles Arts un mes de setembre i la va acabar el novembre següent (com que havien decretat uns dies de dol per la mort de Franco, el jove Barceló els va empalmar amb les vacances de Nadal)... Sovint, el talent i la determinació de l'autodidacte posen en evidència la vacuïtat de programes i projectes sumptuosos. La crisi actual reclama tenacitat, reflexió i, sobretot, embranzides de creativitat.