Estructura de classes

Durant anys, el corrent neoliberal ha volgut fer-nos creure que les classes socials no existeixen. Calia esborrar-les de la disciplina acadèmica i de la cosmovisió social, malgrat que la vida de cada dia feia palesa la seva existència. Tanmateix, la brutalitat de la crisi econòmica ha obligat a desvetllar sense pal·liatius l'engany que s'ha estat esgrimint amb més o menys èxit.

Les classes socials hi són, com sempre, i el que ha sofert canvis és la seva estructura. La burgesia tradicional s'ha transformat en més financera i menys empresarial. És un poder bicèfal en el qual funciona l'oligarquia dels diners versus els empresaris propietaris. Aquesta fracció treballa i s'arrisca, l'altra juga i governa mitjançant el capital. Sovint ambdues formes es confonen, i també massa sovint estableixen lligams amb la política. Vet aquí el nou tipus de classe alta, de classe dominant.

Entre les característiques d'aquest poder, hi ha la internacionalització, en consonància amb la globalitat de l'economia. I la irrupció dels gestors del capital, alts directius amb gran capacitat de decisió. Com sempre, són pocs els que manen, però suficients per determinar la forma de vida de les classes subordinades. Immunes a la crisi, per una banda fan que la classe baixa depengui dels subsidis; i de l'altra, afebleixen la classe mitjana carregant sobre les seves espatlles el cost d'aquells ajuts, fins a córrer el risc que els seus membres descendeixin a la pròpia classe baixa.

En la societat actual també es fa patent que en una mateixa llar hi poden conviure persones que pertanyen a classes socials ben diferenciades. És així perquè, més que dependre del patrimoni familiar, es depèn del mercat de treball. En una unitat familiar hi ha assalariats en actiu, desocupats, graduats superiors, fracassats escolars... Tot un mosaic de situacions personals dins d'un espai parental comú. I cadascú a mercè dels designis de la classe dirigent, aquesta que ara apareix embolcallada amb un eufemisme perillós, els mercats.