Un llamp sobre Sant Pere
La renúncia del cap de l'Església catòlica apostòlica romana obre un període carregat d'incerteses i ple de ressonàncies literàries. L'únic precedent remarcable és el de Celestí V, aquell “che fece per viltà il gran rifiuto”, segons Dante, que el situa a la porta mateix de l'infern, en el vestíbul dels indolents, patint una condemna més degradant que dolorosa. Però Celestí va ser una solució de circumstàncies per superar l'empat entre dues faccions i només va aguantar cinc mesos; en canvi, Benet XVI ha exercit durant quasi vuit anys, sense comptar el seu paper principal en el pontificat anterior –no es pot dir que no hagi complert–. Mentre que el successor de Celestí el va fer tancar a la presó el poc que li quedava de vida, per evitar maldecaps; Benet s'instal·larà en un convent de monges de clausura. En subtils paraules del portaveu del Vaticà: “Più volte ha detto di voler dedicare l'età anziana alla scrittura, allo studio, e immagino lo farà.” Entre parèntesis, en una de les trames de la novel·la d'André Gide, Les caves del Vaticà (1914), una banda d'estafadors fa creure a gent de bona fe que el papa, víctima d'una conspiració, ha estat empresonat al soterrani de la seu i substituït per un doble; qui sap si aquesta tèrbola imatge pot encara reviure en la nostra època, tan devota de la transparència i la immediatesa. Sigui com sigui, es pot deixar d'exercir, però no es pot deixar de ser. La presència, a Roma o a Baviera, de l'anterior vicari de Crist pesarà en el que serà elegit aquesta primavera, i tot el que disposi el nou papa serà jutjat en sentit de continuïtat o de ruptura. La discreció de Ratzinger està fora de discussió, però qualsevol dels seus moviments i de les seves paraules seran matèria d'anàlisi detallista als mitjans de comunicació i safareig, religiosos i, sobretot, laics. Ara veurem un munt de descreguts que de cop i volta es tornen eclesiòlegs, pneumatòlegs i vaticanòlegs; aquesta tendència ha començat amb la renúncia i anirà a més a mesura que s'acosti la reunió del col·legi cardenalici, cum clavis. Ves per on, ara que les nostres enfangades democràcies es tornen previsibles i enutjoses, les secretes lluites de faccions dins una institució mil·lenària tenen molt més al·licient. I, a sobre, la possibilitat, merament especulativa, que hi hagi candidats provinents de latituds tropicals deurà produir un altre efecte Obama que inflamarà els nostres telenotícies.
