Opinió
L'endemà del dissabte
Cru.
Potser els lectors habituals d'aquesta columna –des d'aquí m'agradaria saludar tant l'un com l'altra– hauran notat que de tant en tant hi surten referències a una revista digital nord-americana que es diu The Raw Story (un nom que en català seria alguna cosa com ara Al gra). Fundada
el 2004 a Washington, The Raw Story ha aconseguit una mena de quadratura del cercle periodístic, tot cridant l'atenció dels lectors a unes notícies que són del tot fidedignes amb l'esquer d'uns titulars ben sensacionalistes.
el 2004 a Washington, The Raw Story ha aconseguit una mena de quadratura del cercle periodístic, tot cridant l'atenció dels lectors a unes notícies que són del tot fidedignes amb l'esquer d'uns titulars ben sensacionalistes.
Gra.
Aquí en teniu uns quants exemples recents, d'aquests titulars: “Ashton Kutcher [l'actor que fa el paper del fundador d'Apple en una pel·lícula biogràfica recent] se'n va a l'hospital després d'un intent de seguir la dieta frugívora de Steve Jobs”. O bé: “L'Associació Nacional del Rifle [el lobby proarmes als EUA] sí que va donar el seu suport al control d'armes als anys seixanta, a causa dels Panteres Negres”. O bé: “Un passatger d'un creuer de luxe es queixa perquè «El terra està cobert d'excrements.»” O bé: “L'home que va matar Bin Laden viu pitjor que un delator de la màfia després d'haver deixat la marina de guerra”. Són titulars que, com es veu, tenen força impacte, segurament perquè es distancien una mica dels esdeveniments a què es refereixen a fi de recalcar l'aparent absurditat d'aquests.
Put.
Una fórmula, aquesta, que funcionaria de meravella amb certes notícies espanyoles i catalanes. Vet aquí unes quantes possibilitats basades en els esdeveniments de la setmana acabada d'acabar: “Una representant del govern central vol que un país empobrit pagui 12 milions d'euros perquè s'hi pengin milers de banderes”, “La tortura d'uns animals indefensos, defensada democràticament a Madrid”, “La filla del rei d'Espanya, l'única persona no imputada en un frau col·lectiu presumptament organitzat pel seu marit”, “Una llei odiada per amplis sectors de la població és imposada pel Ministre d'Educació per tal de fomentar la tolerància”, “El número dos del partit espanyol majoritari vol sancionar 14.000 persones per haver xiulat en un lloc públic”. O fins i tot es podria incloure una notícia internacional recent que afecta Catalunya i Espanya en tant que països si més no nominalment catòlics: “Un home que afirma ser el representant de Déu totpoderós a la Terra dimiteix al·ludint motius de salut”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.