L'Evangeli segons Quim Vallmajó

Josep Valls ha fet un llibre –Àfrica al cor– sobre Joaquim Vallmajó, el missioner de Navata que va ser assassinat a Ruanda fa dinou anys. Frigola va estudiar al seminari quan molts de la seva generació –com el mateix Valls– no van acabar de capellans, o bé ho van deixar córrer poc després, però és que Frigola no volia ser un capellà d'olla i majordoma: volia ser missioner. Valls recorda que la peripècia dels missioners, coneguda per les cartes i les fotografies arribades de terres llunyanes del tercer món, enlluernava els aprenents de capellà; també molts dels que, sense haver estat al seminari, tenim al voltant de seixanta anys, recordem la fascinació que ens produïen les que de tant en tant el nostre missioner de capçalera enviava al capellà de la parròquia o al mestre; la imaginació infantil moblava aquells retalls de biografia amb exotismes, perills i heroïcitats. I Vallmajó va ser enviat a Ruanda i va fer costat als desvalguts, va mirar que passessin el mínim de gana, que dormissin a cobert, que se'n morissin pocs per malaltia, i es va enfrontar als poderosos tot plegat fins a la mort... Aquestes coses que va fer Vallmajó –o que van fer d'altres, com ara Joan Alzina– acordem d'acceptar-les com a missió evangelitzadora, i així ho ha escrit Josep Valls, o els del GEES (Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat), etc. I d'evangelitzador també se'n diu, posem, Rouco Varela o el secretari d'estat Bertone, personatges que en els escenaris on es movien Vallmajó i Alsina haurien estat al costat dels botxins o del silenci còmplice. Vallmajó i Rouco Varela evangelitzadors: això sí que és un misteri, oimés quan els catòlics en exercici ho accepten amb indolència. Però tornem al magnífic llibre de Josep Valls, un compendi de més de quatre-centes pàgines que ens situa en el context ruandès i centreafricà, i més tard en el remolí de violència i mort de milers de ruandesos. Ens dóna totes les dades biogràfiques que s'han pogut saber d'en Quim. Un capítol sencer és dedicat als Pares Blancs, els religiosos africanistes que hi treballen des de la segona meitat del segle XIX. L'obra reuneix les dotzenes de cartes que Vallmajó va enviar a la família, als amics i les que anomenen circulars; hi ha tots els articles que li han estat dedicats, sobretot arran de la incertesa de la seva mort el 1994, i també totes les entrevistes que se li van fer, particularment quan venia a l'Empordà per reposar i veure la família. I l'imprescindible últim capítol, el balanç personal i sentit de l'autor.