Anem per feina?
Una de les principals novetats que ens ha portat aquest principi d'any és el fet, fins ara sempre ajornat, de la renovació ideològica dels representants de la nostra classe empresarial. Durant dècades, els principals bastions de l'alt empresariat han jugat sempre un doble paper polític: edulcorar les reivindicacions catalanes i oferir-se com a cavall de Troia per a un PP que sempre ha tingut problemes, lògics i previsibles, per connectar amb el gruix de la societat catalana. Cal dir que no totes les organitzacions patronals l'han jugat, de la mateixa manera que la representació real d'aquestes organitzacions empresarials és discutible.
Una de les patronals més arrelades ha patit aquest cop de timó en pròpia carn. L'acte que Foment del Treball va dur a terme el dia 14 de febrer, sota el títol d'Anem per feina, es va saldar amb un sorollós fracàs perquè la immensa majoria d'organitzacions empresarials convidades van declinar la invitació davant una contestació política i social sense precedents. Acostumats a moure's envoltats del cotó fluix que suposen unes enormes complicitats polítiques, econòmiques i mediàtiques, alguns dirigents empresarials s'han sobtat davant del fet que un important sector social hagi dit prou. Lluny queden aquells temps en els quals feien i desfeien, aliens a uns canvis socials que ara han emergit amb tota la seva magnitud.
Efectivament, hi ha molt més país del que sembla i, en qualsevol cas, molt més país del que alguns voldrien. Les manifestacions massives dels darrers anys, i molt especialment la de la darrera Diada Nacional, no han estat ni febrades puntuals ni esclats ocasionals d'indignació. El tronc central de la societat catalana s'està movent sota els peus de les seves institucions polítiques, econòmiques, culturals i socials, i les organitzacions que no ho entenguin, o reaccionin oposant-s'hi, poden perdre l'equilibri.
paral·lelament, la força política i moral del president Artur Mas continua molt forta. Alguns empresaris devien considerar que la davallada electoral de CiU els posava un president debilitat als peus dels seus cavalls. Pensar-ho va ser un greu error. Al marge de les opcions electorals de cadascú, crec que el president de la Generalitat té al darrere una part important del país.
Precisament un dels empresaris que han considerat que havia arribat l'hora de fer passar el president per l'adreçador també ha rebut el seu correctiu. Diuen que el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, ha trobat dins d'aquesta entitat molta més pluralitat i més contacte amb la realitat que no es pensava. La seva voluntat inicial d'alinear-se amb Foment del Treball no s'ha pogut materialitzar per l'oposició interna amb què ha topat. Cal recordar, perquè a vegades n'hi ha que se n'obliden, que Piqué fou ministre de José María Aznar i cap de files del PP de Catalunya. Algú es pensa que el president del Cercle pren les seves decisions en relació amb Catalunya al marge de la seva ideologia i de la seva trajectòria política? Algú es creu, realment, que Piqué ha oblidat que es va enfrontar electoralment amb Artur Mas en dues convocatòries electorals? El president del Cercle, que també ho és de Vueling, sembla aliè a aquesta realitat i no perd ocasió d'alliçonar uns i altres. Per exemple, com és possible que Piqué enarbori l'estendard de la lliure competència per criticar els descomptes de Renfe si Vueling rep sucoses subvencions públiques per operar en determinats aeroports? Anem per feina d'una vegada?
