Qui la fa...

no la paga. Com a mínim en aquest país, no. Està comprovat. Ja poden sortir tots els portaveus polítics que tenen membres de les seves formacions esquitxats, vinculats, imputats, investigats a pregonar als quatre vents crides perquè es faci net, que aquí qui s'hagi lucrat que vagi plegant però, ai las!, vostès han vist algun moviment que indiqui que algú plega? No se'n veu cap, enlloc. Al contrari. Els han d'obligar i no ho deixen del tot. És més, encara es fan els ofesos, els has de tractar de presumptes perquè sinó tens una querella sobre la taula i, el que em sembla més ofensiu i obscè, és que van amb la cara ben alta per fer creure que és contra ells contra qui s'està cometent una injustícia. És ben bé que la política està alliberada de tota servitud moral. Aquesta sentència no és meva però la subscric totalment. La va pronunciar, ja fa uns quants anys, José Luis Aranguren, professor d'ètica i política de la Universitat Complutense de Madrid. Eren els anys noranta i el professor Aranguren deixava ben clar que política i moral són incompatibles. El poder polític és impur, està contaminat i irremissiblement corromput. Es regeix per les lleis de la força, la manipulació, l'astúcia i l'aparença. Recordeu que aquell que és astut és aquell que és hàbil, enginyós per aconseguir qualsevol fi, de manera enganyosa, artificiosa. I d'aquests elements la política d'aquest país sembla que n'ha estat ben servida. I mai tan ben dit això de servida perquè aquests politicastres han tret tot el suc i el partit propi i personal que han pogut de la seva feina al servei del poble i dels afers públics. La política hauria de ser una branca de la moral que en una societat lliure s'ocupés de resoldre els problemes que planteja la convivència col·lectiva i es preocupés pel bé comú. Per què ha de ser tan utòpic aquest plantejament que és en els fonaments de la vocació de molts dels polítics que treballen de veritat per la gent? Aquests dies sento que convindria que molts seguissin l'exemple del papa Benet XVI i renunciessin. Potser també estaria bé preguntar-los, a alguns polítics, si tenen clar que la primera i primordial raó per participar en política hauria de ser l'amor al proïsme, donar-se als altres i no pas servir-se'n.