Re-generar
Els que ens coneixen saben que som de tarannà positiu, sempre intentant veure “l'ampolla mig plena”, però haig de reconèixer que cada vegada ens ho posen més difícil. La sensació d'il·lusió de gener ara va aparellada amb la de preocupació per l'espectacle de falta de rigor i corrupció. No sé si tots plegats som prou conscients dels perjudicis que tot això ocasiona al món econòmic i empresarial. Per una banda s'està creant un desànim general en la població que està “avortant” d'arrel moltes vocacions emprenedores al país i afectant negativament el consum. Per l'altra, les empreses ja constituïdes i que funcionen bé cada vegada tenen menys confiança en el país (incita vergonya i molt més), cosa que provoca que reenfoquin els seus nous projectes d'inversió cap a altres països en lloc de desenvolupar-los aquí. Finalment, la mala imatge que està generant entre els inversors internacionals d'arreu del món està fent que ja no s'hi pensin ni dues vegades per decidir-se a no invertir al nostre país. I la prima de risc pujant. Creiem sincerament que aquest perjudici no ens el podem permetre en els temps que vivim. Aquest efecte reputacional negatiu tampoc tindrà responsables? Que ningú interpreti d'aquestes paraules que la nostra voluntat seria que tots aquests casos s'amaguessin o no fossin investigats. Res més lluny de la realitat.
Des d'aquestes línies voldríem demanar a tothom que fes una part d'esforç. Els tribunals de justícia, que siguin el més diligents possible i que, extremant la imatge d'independència envers el poder polític, instrumentin vies eficaces per accelerar al màxim la resolució del tots els casos. Al poder polític, que deixi de dedicar tant de temps a intentar obtenir “rèdits electoralistes” de curta volada i recuperi el discurs de la competitivitat del país. Als mitjans de comunicació, que pensin en les conseqüències del que fan i sobretot del que diuen. No entenem el seu paper quan “dosifiquen” la informació de la qual disposen (contrastada o no) i fan “titulars cridaners” malgrat que pensin que ells en surten beneficiats perquè aconsegueixen més audiència. Certament el mal que fan és demolidor. Així que, de la mateixa manera que pensem que és bo que els poders polítics acordin una resposta contundent i conjunta a la baixa qualitat democràtica, els mitjans haurien de fer el mateix a l'hora de tractar aquests casos.
Estem en un moment crucial per a la nostra societat. I veig tots els estaments més preocupats pels seus problemes i interessos particulars que pel futur col·lectiu del país. Més que creure en l'altura de mires dels seus principals líders, que reflexionin en els futurs resultats electorals si no esmenen d'arrel els greus dèficits democràtics.
Ja fa un temps que vàrem demanar des de la Cecot que les forces polítiques deixessin de banda les seves lluites intestines en els temes cabdals i arribessin a acords amplis. Continuem pensant el mateix i, fins i tot, que ara és encara més important, si volem treure el país del pou en què es troba. Calen acords polítics i socials amplis. Cal colideratge. Per provocar canvis que homologuin el comportament del país amb el que desitjaríem tenir com a patró i model.
Tot plegat m'ha fet recordar un fragment del llibre La rebelión de Atlas (1957) de l'escriptora Ayn Rand: “Quan adverteixi que per produir necessita obtenir autorització dels qui no produeixen gens; quan comprovi que els diners flueixen cap als qui trafiquen no amb béns, sinó amb favors; quan percebi que molts es fan rics pel suborn i per influències i no pel treball, i que les lleis no el protegeixen contra ells, sinó que, per contra, són ells els qui estan protegits contra vostè; quan repari que la corrupció és recompensada i l'honradesa es converteix en un autosacrifici, llavors podrà afirmar, sense por d'equivocar-se, que la seva societat està condemnada.”
Els pecadors, a fer penitència. Els damnificats, a reaccionar! Per positivisme, sabem que anirem a millor.
