Escudella

Una de les tendències obsessives d'en Debades, el meu amic ardit, és la seva alternança de l'amor a l'odi: ara l'atrau un concepte i una estona després el rebutja. Això li passa reiteradament amb l'autoajuda que ara torna a estar de moda, lligada a l'emprenedoria. L'emprenedor és l'autònom d'un talent extraordinari que feina té a pagar per ser autònom i cobrar les factures, si les cobra, al cap de tres i quatre i cinc mesos... i segueix? O és el triomfador de corbata i rellotge llampant que ocupa un alt càrrec, que es fa amb una certa societat i uns certs cercles i cognoms que ni tu ni jo no hem conegut?

A en Debades li va cridar l'atenció l'entrevista publicada a la contraportada d'aquest diari ahir. El titular, el subscriu: “Necessitem gent que vulgui liderar la pròpia vida.” És clar que la primera persona del plural li crida l'atenció: qui és que diu que necessita? Des d'on diu que necessita? L'autor de l'afirmació és Francesc Fajula, director general de la Fundació Banesto i escriptor que ha passat, abans, per diverses grans empreses, escoles de negocis i ensenyances als Estats Units. Ha tret un llibre que es diu Valores seguros, amb el subtítol de Conversaciones para descubrir lo que de verdad importa en la vida. Que no ho ha de descobrir un mateix, això?, es pregunta en Debades. L'entrevista –interessant–, el llibre i el seu tràiler són una imponent escudella de conceptes com “sort”, “talent”, “èxit”, “aprenentatge”, “esforç”, “oportunitat”, “felicitat”, “riscos”, “venda”, “honradesa”... L'escudella costa de fer. Què entenem per èxit? En Debades, tu, jo i el del costat respondríem coses ben diferents. La incertesa tot ho inunda i els valors –en un sentit més de sentit comú que d'ensenyança moral– també naveguen. Tot això també diuen que és un tret generacional però jo ja no sé de quina generació parlen. I al davant ens planten respostes precises i contundents. En Debades acaba creient que fem el que podem, però es tracta de fer com si no es notés. @aballbona