Campi qui pugui

Tot aquest immens embolic de comptes opacs (o a Suïssa o paradisos fiscals), d'espies que et trobes un dia a la sopa, de connotacions àuliques en els dubtosos afers de Nóos i de pagaments en diner negre, per esmentar els més coneguts fins ara, és un sòrdid amàs d'esfereïdora indecència. En el centre de la qüestió hi ballen milions d'euros que van d'una butxaca a una altra, d'un compte corrent a un altre, d'uns polítics a uns altres, mentre la ciutadania, la gent normal, ens veiem sotmesos a unes draconianes mesures econòmiques que ens ofeguen i empobreixen implacablement. Vostè estalviï, mengi menys i pitjor, no compri la roba que de veritat necessita, vagi a l'atur i sense esperança de trobar una nova feina a curt, mitjà o llarg termini –els governants ens diuen que només sacrificant-nos ens en sortirem–, perquè quan agafi qualsevol diari, escolti les notícies de la ràdio o vegi les notícies de la cadena que sigui, la informació que se li ofereixi sigui, cada cop amb més noms i més dades, la dels milions que uns quants privilegiats roben, estafen o camuflen, informació que li arriba gràcies a les declaracions que aitals personatges han fet en els jutjats, dels quals han sortit en llibertat, si bé “amb càrrecs”. Sorprèn que individus acusats de robatoris d'escàndol passegin tan tranquils pel carrer, somrient i proclamant la seva innocència perquè ja se sap que la culpa sempre la tenen terceres persones. I una vegada s'han desfogat, vegin a quins cotxes pugen!

El problema no és puntual ni es produeix en una zona concreta, sinó arreu de l'Estat. El senyor Mas pensa que es tracta d'una maniobra del govern central per aigualir-nos la festa catalanista, però, i fora de Catalunya, què s'hi aigualeix? Andalusia, el País Valencià, Galícia, Bankia, els marits de les polítiques... Arreu hi ha merder, brutícia, bandolerisme i picaresca de la pitjor espècie. De massa portes surten senyors amb la cara tapada perquè les càmeres no la vegin, malgrat que tothom sàpiga qui són. De massa portes surten agents de policia carregats amb munts de carpetes, caixes i ordinadors. Davant les seus de les entitats bancàries es manifesten els afectats per les anomenades “preferents”, i les coses han forçat la creació d'un “banc dolent”. N'hi ha algun de bo? Home, els de sang, i el dels aliments, segur que sí.